Fent la feina

Era remota la combinació que feia campió Márquez. Implicava que ell guanyés, i va guanyar. Perquè Lorenzo no fes podi i Rossi només sumés un punt. Dos zeros. Va sortir millor Lorenzo, que va tenir més de mig segon mentre Rossi anava fent la guitza al català, amb un parell d'avançaments que no portaven enlloc. Quan es va calmar –sempre amb Márquez segon– es va formar el grup de tres, amb Aleix Espargaró, Dovizioso, Viñales i Crutchlow en un segon terme.

Márquez anava pel lloc, sense patir –a la seva, com ha fet tota la temporada, sense amoïnar-se pels altres– i quan es va adonar que Lorenzo tenia greus dificultats per ser constant en 1:45, el va avançar i va començar a marcar un ritme de 1:45.5 constant, irresistible per a les Yamaha, en una sèrie de voltes de metrònom que recordaven l'estil de l'absent Dani Pedrosa. Dovizioso ja era quart i Viñales pressionava Aleix Espargaró.

La pressió els venç

I Rossi, pressionat, volent seguir el líder, va anar a terra en el revolt 10.

Ja es complien dues condicions, i la tercera no semblava impossible perquè Dovizioso –i amb ell, les Suzuki– estava a 1,5 segons de Lorenzo i anava retallant dècimes amb més de mitja cursa al davant. Márquez ja era més de dos segons a davant de Lorenzo.

I el mallorquí, pressionat per Dovizioso, també va fallar. Era clar que l'italià tenia la goma en més bon estat i, a més, Viñales acabava de superar Espargaró. Si Lorenzo perdia dues posicions, la trilogia es tancava i Márquez era campió. Però no hi va haver emoció perquè quan faltaven cinc voltes per al final Lorenzo va caure. Curiós, però de les tres condicions, les dues que semblaven utòpiques es complien i l'única que podia fallar era la victòria de Márquez. Però en una temporada tan sòlida és difícil que el Tro cometi una errada tan greu i Márquez va assolir una nova fita: guanyar un títol guanyant la cursa. En els quatre anteriors no havia estat així.

De rebot també val

En una pista tan exigent amb les caigudes com Motegi, les retirades de les Yamaha no desmereixen gens els podis de Dovizioso (en les quatre curses anteriors havia estat lluny) i Maverick Viñales, per bé que el pilot de Suzuki hauria pogut aspirar a més si en la lluita –molt respectuosa– amb el seu company Aleix Espargaró no hagués perdut algun segon valuós. També Tito Rabat va acabar en els punts, catorzè.