Sí, l'any passat va anar molt bé. Vam treure un resultat que realment no ens esperàvem. El primer Dakar també ens va servir per aprendre moltíssim dels errors que vaig cometre. Hem canviat totalment la preparació d'aquesta temporada per fer un passet més com a pilot i ser encara més competitius.

Crec que van ser els mesos de preparació i la calma del principi de la cursa. Vaig anar de menys a més. Vaig aprofitar l'última setmana, la més trencada i amb més navegació, per fer el canvi de ritme que em va catapultar al top 10. La primera setmana sabíem que no era per a mi; era molt ràpida i encara no tenia el ritme de la gent del capdavant. La clau va ser aquella sang freda de saber estar allà esperant el moment oportú.

He après molt del Marc. He estat vuit anys dins del seu Junior Team. Sé com gestiona les carreres, com gestiona l'abans i el després de les etapes. Estant al seu costat se m'ha enganxat la seva manera de treballar.

Ell ja feia un parell d'anys que tenia el Junior Team quan vam coincidir, i vaig passar a formar part del seu equip; ja no me'n van treure ni amb aigua calenta! De seguida vam connectar. Des de sempre ens hem assemblat molt en l'actitud en les competicions i en els entrenaments. He intentat aprofitar-ho al màxim i aprendre al màxim, no només d'ell sinó de tot el seu entorn; els mecànics, els seus pares, el preparador... Tota la gent que envoltava el Marc també ha tingut una relació molt bona amb mi.

No, quan ell va entrar a l'ASO [l'organitzador del Dakar] l'equip es va haver de dissoldre, perquè són coses incompatibles. Però bé, jo els estic molt agraït perquè em van ajudar a fer el pas previ a ser un pilot professional. Fan falta moltes coses, i una és tenir una estructura que t'envolti per formar-te com a pilot.

El que m'ha permès aprendre molt no és un consell en concret sinó el fet d'estar al seu costat. No és el que li he preguntat o el que m'ha explicat, sinó el que li he vist fer. He mirat de copiar la seva manera de treballar. Sabia que aquesta era una fórmula guanyadora i he aprofitat cada dia per créixer com a pilot. Per exemple, en l'enduro estem acostumats a estar cada dia amb el puny cargolat a tope, però en un raid són dues feines: anar ràpid i saber navegar. És important donar molt de pes a la navegació, a banda del pilotatge. Entendre això és bàsic.

Em sembla perfecte. Serà un Dakar amb segell Marc Coma. Tots el coneixem i sabem quin Dakar tenia al cap. Ja feia uns anys que demanava que la carrera prengués una altra direcció, que no fos tan a l'esprint sinó que recuperés aquell sentiment de l'Àfrica. Haver de navegar, haver de pensar, perdre's, anar a l'aventura... Aquesta és la marca Dakar. Era un canvi necessari, per dues raons: d'una banda, per mantenir-ne l'esperit; de l'altra, per la seguretat. Si augmenta la navegació, baixa el ritme i, per tant, els accidents.

No, la moto no té grans diferències, tot i que no he pogut aconseguir un motor oficial. Però en aquest Dakar serà més important la gestió de les etapes, del ritme. Ara bé, on sí que hi ha diferències és en l'estructura. En ser un equip satèl·lit, no tenim moto per entrenar-nos; ho hem de fer amb motos d'enduro, cosa que no dóna la mateixa sensació que fer-ho amb una de ral·li, que pesa 180 kg en comptes de 110. Però són les eines que tenim i amb les quals hem de lluitar.

Ja m'agradaria. No és cap secret que lluito cada dia per entrar en un equip oficial, perquè és el pas que necessito per acabar de créixer com a pilot i continuar amb la meva projecció. Però les places són les que són, el pressupost és el que és, i fins que no n'hi hagi de noves, les places estan ocupades. Lluitarem cada dia per entrar-hi, com sempre.

Un pilot de ral·lis ha de ser molt complet. Ha d'estar molt fort, ha de tenir la velocitat i la tècnica, però també ha d'entendre molt bé el tema de la navegació. És un aspecte que es té o no es té. I tenir-lo és qüestió d'hores i d'entrenament. Un campió del món d'enduro, si no sap navegar, no anirà enlloc.

A mi em queda molt de sostre. Sé el que he de millorar i sóc molt crític amb mi mateix.

Velocitat. Si és una etapa ràpida, encara no tinc la velocitat als ulls. És per falta d'hores de competició, això només s'entrena competint. Cal experiència.

Les dunes de Bolívia. Seran dos o tres dies a Bolívia, a 4.000 metres, amb dunes toves. Però la baixada cap a l'Argentina tampoc serà fàcil. Tenim moltes etapes seguides marcades amb vermell. Això vol dir que la fatiga s'instal·larà en els cossos i no ens abandonarà fins al final. I llavors és fàcil cometre errors.

Jo estaria molt content si fes cada etapa amb el ritme que toqués. L'any passat, en algunes etapes anava una mica passat i en d'altres, un pèl per sota. Ser capaç de trobar aquesta línia, que és molt fineta, és el que cal per assolir bons resultats.