Vaig dei­xar les motos i el repte va ser gua­nyar en cotxe. Ja s'ha fet. Ara és fer-ho amb una altra marca. És un repte nou, un apre­nen­tatge nou. Els can­vis sem­pre són bons, i se n'aprèn.

Sem­pre. No sé si tinc som­nis dia­ris però sí rep­tes dia­ris, que és el que em fa estar viu. He estat en dues mar­ques que han gua­nyat. Amb una, a més, vaig tenir la sort de gua­nyar jo. Ara, estar en una altra marca i poder aju­dar a gua­nyar seria bonic.

El dia a dia ense­nya. Quan can­vies també has d'apren­dre i això et fa millor. I tant, cada dia som millors que el dia abans.

La diferència és que la cursa l'ha dibui­xat Marc Coma, que fa dos anys encara com­pe­tia. I si ell diu que serà molt dur, parla amb pro­pi­e­tat. No és el mateix que la cursa la pre­pari ell o gent a qui la com­pe­tició li queda més lluny. El dis­curs és ara més creïble, però t'ho diré després de la cursa. T'he con­vençut? Aquest Dakar sí que és seu. L'ha fet ell, amb un equip humà dife­rent.

Teòrica­ment el veig bé, sobre­tot a l'altura del mar. A poca altura tenim un bon cotxe. Més enllà de 2.000 m, el nos­tre motor atmosfèric perd molta més potència que un turbo. Pen­sem que amb els 2 mil·límetres més de brida [de l'admissió] en alçada esta­rem més a prop dels altres.

Al raid del Mar­roc anàvem amb brida de 36 mm [al Dakar serà de 38] i Sainz amb la de 39, i ja estàvem amb ells. Pen­sem que serem més ràpids, però també ho crèiem l'any pas­sat i la pri­mera set­mana Peu­geot ens va pen­ti­nar. Hem de ser pru­dents. Tenim un bon cotxe, la cursa és llarga i dura però ja et dic que a 4.700 m cor­re­rem menys.

El motor és dife­rent, les sus­pen­si­ons són les matei­xes i estan vali­da­des i hem fet test amb la brida de 38 mm al Mar­roc i al banc de pro­ves simu­lant l'alçada. Sense ser un equip amb els mit­jans de Peu­geot, hem fet el millor que hem sabut.

Un dels aspec­tes posi­tius del canvi d'equip és que ens han dei­xat fer les coses com hem vol­gut. Hem pogut apor­tar el que sabíem i hi ha una evo­lució. En sus­pen­si­ons hem dei­xat el cotxe a un nivell molt alt. Hem tre­ba­llat en els dife­ren­ci­als, que són mecànics, i estem con­tents.

Amb brida de 38 mm totes les peces patei­xen més estrès. Al Mar­roc vam tren­car trans­mis­si­ons, que abans dura­ven 4.500 km. Les can­vi­a­rem cada 3.000.

Això és el motors­port. El mal­de­cap més gran de les fede­ra­ci­ons és que les com­pe­ti­ci­ons no siguin avor­ri­des, com la F-1. En moto el pilot influ­eix molt més que la tècnica, en cotxe és al revés i s'ha d'equi­li­brar. Peu­geot es queixa, i en els cot­xes tots ens quei­xem de mena, més que quan corríem en moto.

Quan por­tes 22 anys cor­rent, te n'han pas­sat mol­tes. Quan començava en moto volia demos­trar que jo anava amb el puny més car­go­lat que ningú. Però arriba un dia que no has de fer demos­tra­ci­ons i sí fer la feina el millor que saps. Amb l'Àlex [Haro, el copi­lot] i amb l'equip hem tre­ba­llat tot el que hem pogut a nivell físic i tècnic. No penso en el que va pas­sar, tot i que tren­car el motor al cap de 3 km [2015] em va fotre molt. L'any pas­sat vam ser menys hàbils que els altres pas­sant el fang, però això és part de les cur­ses.

Com­pe­tint bé. Només en gua­nya un. Però el més impor­tant és no tenir cap retret per fer-me. Hi ha mol­tes vari­a­bles que no con­tro­lem. És exci­tant perquè t'esti­mula a ser més llest que els altres per sor­te­jar-les però si et gua­nya algú que ho ha fet millor l'únic que pots fer és anar al podi a feli­ci­tar-lo. Farem el màxim i si ho fem bé, si com­pe­tim bé, veu­reu que arri­ba­rem als últims dies amb pos­si­bi­li­tats de gua­nyar.

Sem­pre tenim eta­pes mar­ca­des. Però la pri­mera etapa de l'any pas­sat no n'estava i abans del km 200 vam per­dre una hora. Ara pen­sem que l'etapa que arriba a La Paz (527 km) serà dura. En alçada, fora de pis­tes... I en la tor­nada, Uyuni-Salta serà llarga i Salta-Chi­le­cito-San Juan també ens pre­o­cu­pen. L'alçada és una incògnita. Si no has dor­mit bé i si a 4.500 m notes com si algú t'estigués pegant al cap amb un pal, és un pro­blema. Però és per a tot­hom igual.

L'any pas­sat era més de pista, més per a ells. Ara la teo­ria diu que serà menys de pista, més de nave­gació. Més per a nosal­tres, gent de raids. L'any pas­sat, a Fiam­balá, el podi de l'etapa més difícil va ser Peter­han­sel, Desprès i nosal­tres. Gent que venim de la moto. I Peter allà va fer la diferència. Sainz va ple­gar i Loeb va tenir pro­ble­mes. Un Dakar difícil ens afa­vo­reix, segur. Ho pas­sa­rem mala­ment? Segur. Però pot­ser hi estem més acos­tu­mats.

A dia d'avui, no, no. Picco és espec­ta­cu­lar. Haver com­pe­tit per gua­nyar el Dakar i tants anys després tor­nar-hi repe­ti­da­ment per dis­fru­tar és genial. Però quan jo corro un ral·li, trenco i em pre­gun­ten si vull aco­llir-me al súper ral·li per con­ti­nuar, dic que no. Fa dos anys al Dakar va ser molt difícil. Quan perdo l'objec­tiu de gua­nyar no tinc la moti­vació. He fet algun enduro o motocròs per dis­fru­tar i encara surto a davant, em bara­llo amb el jovent que està fent el mun­dial i fins que els braços diuen prou... Però si algú em gua­nya, m'empre­nyo molt. Encara tinc massa l'ins­tint gua­nya­dor.