raid
Dakar 2017
La pluja els fa la guitza
Anul·len l'etapa més llarga perquè un aiguat impressionant deixa el campament impracticable i l'especial sense garanties de poder-se disputar
Nani Roma, a cinc minuts del líder, s'estalvia un dia en altitud
A Oruro, ciutat de l'altiplà bolivià a 3.735 m d'altitud, el gener és el mes que hi plou més. Malgrat tot, cap gran quantitat (94 litres per metre quadrat de mitjana). Però divendres al vespre s'hi va posar de valent i la immensa esplanada on el Dakar hi havia instal·lat el campament va quedar convertida en un perillós fangar d'argila tova d'on només els més ben preparats podien sortir. Però aquesta no hauria estat, amb tot, prou raó per suspendre l'etapa més llarga del Dakar, que havia de portar la cursa fins a La Paz (786km, 527 dels quals cronometrats). “L'equip de reconeixement ha constatat que el terreny pel qual havia de passar l'etapa està cada cop pitjor, de manera que queda cancel·lada”, deia un comunicat d'ASO de bon matí.
Prèviament ja s'havia pres la decisió d'escurçar l'etapa a la meitat. La de divendres ja va quedar mutilada (de 447 km a 219) per la tempesta. Enmig d'un embús important, els equips van anar sortint del campament d'Oruro i van fer el recorregut per carretera. Però una cosa eren els participants i l'altra els camions d'assistència i els vehicles de logística de la cursa (autocars, camions, autocaravanes...) que també havien de fer el trasllat.
No és la primera vegada que les condicions meteorològiques fan anul·lar una etapa del Dakar a l'Amèrica del Sud. L'any passat ja no es va fer la primera etapa, també per unes inundacions. I el dia de Reis del 2012 una nevada de grans proporcions–amb temperatures sota zero– va sorprendre la cursa en el pas més alt pels Andes, a 4.700 m.
En general, la decisió va ser ben acollida. La dimensió de la tempesta va ser prou gran perquè el terreny quedés molt deteriorat. A més, els pneumàtics dels participants són un compromís per adaptar-se a les pistes i –desinflant-los– a les dunes, però no disposen dels tacs i els canals oberts necessaris per passar pel fang, com ja s'ha pogut comprovar en més d'una oportunitat.
A Isidre Esteve, per exemple, no li van permetre fer nit al campament ni a ell –no s'hi hauria pogut moure amb la cadira de rodes– ni al seu Mitsubishi, i els van enviar a un hotel, on la seva assistència va haver de fer les tasques de manteniment.
Nani Roma en dirà bé
L'etapa d'ahir, a més de ser la més llarga, era una de les sis en altitud, on més pateixen els Toyota per la pèrdua de potència del seu propulsor atmosfèric de gasolina, superior a les dels turbodièsel dels Peugeot i els Mini. D'entrada, a Nani Roma i Àlex Haro no els ha anat gens malament l'anul·lació, perquè només tindran les dues jornades que formen l'etapa marató (dilluns i dimarts, i aquesta última ja baixa a nivell del mar) en condicions menys favorables. Avui, La Paz-Uyuni, amb 622 km (322 cronometrats).
També podria haver anat bé la suspensió per intentar repescar el camió Man de Juvanteny-Criado-González, que van quedar atrapats en un fangar en el km 125 de l'etapa de divendres quan intentaven treure'n diversos vehicles. El pes del seu 6x6 i la profunditat a la qual va quedar enfangat va fer impossible el rescat i confiaven en l'ajuda d'una màquina d'obres públiques per sortir-ne, tot i que per reglament no és segur que se'ls permeti continuar.