Gerard Farrés no en té prou

“Somiava en un podi, però en volem més. Volem millorar i tant de bo puguem tenir una moto oficial dins d'aquesta estructura per poder lluitar contra els millors.” Gerard Farrés era rotund sobre els seus desitjos de futur a la seva arribada ahir a l'aeroport del Prat, on va ser rebut per amics, familiars i aficionats per celebrar el seu tercer lloc en el ral·li Dakar. El pilot de l'equip privat Himoinsa considera que, després de molts anys picant pedra, i amb un podi com a millor aval, ja és hora de disposar d'una moto competitiva per lluitar per la victòria de la prova. En aquesta edició només el van superar l'anglès Sam Sunderland i l'austríac Matthias Walkner, tots dos pilots oficials de KTM, i va quedar tercer, amb només 48 segons menys que el quart, el francès Adrien van Beveren.

El pilot bagenc, resident a Manlleu, va reconèixer que havia pensat en la retirada pel fet de no tenir una moto competitiva: “Fa uns anys vaig dir a la meva dona que no aguantava més anar amb motos que no em permetien estar al davant. Però al final hem trobat aquest equip amb el qual hem pujat al podi.”

També va explicar que la clau del seu podi havia estat la regularitat al llarg de les dues setmanes que va durar la prova –es va situar entre els cinc primers en la quarta etapa–, i va comentar que la classificació havia quedat molt ajustada: “Del segon al cinquè classificat hi va haver menys de deu minuts, cosa que és molt poc en una cursa tan llarga.” Farrés, en conclusió, es va mostrar molt satisfet del seu resultat, i encara més pel fet d'haver-lo aconseguit en una de les edicions més difícils des que la prova es disputa a l'Amèrica del Sud: “Pujar al podi és increïble, sobretot en una edició del Dakar tan i tan complicada com ha estat la d'aquest any.” Juntament amb Farrés, també van arribar la resta de pilots catalans de l'equip Himoinsa: Dani Oliveras i Rosa Romero, 19è i 80a, respectivament, i Ivan Cervantes, que va abandonar en la penúltima etapa.