Segueix sent el rei
Motor. Ogier guanya el ral·li de Montecarlo i allarga el seu regnat en el WRC fins més enllà dels mil dies. Latvala és segon i Tänak s'hi llueix
Sébastien Ogier somiava a assolir una victòria amb el seu nou equip, M-Sport Ford, més d'hora que tard, però fer-ho en l'arrencada del curs –quan feia tot just un mes que havia posat els peus a Cúmbria com a pilot oficial– va ser “increïble”. De fet, amb el triomf en la 85a edició del ral·li de Montecarlo, el francès encara va millorar el resultat del seu debut amb Volkswagen, fa quatre anys, quan només va ser segon en el ral·li més antic del món. De retruc, el tetracampió va allargar el seu regnat en el campionat fins més enllà dels mil dies: des del ral·li de Mèxic del 2014, Ogier n'acumula 1.062 com a líder de la general del mundial. Una fita memorable, atès que M-Sport no vencia un ral·li del WRC d'ençà del 2012.
Tänak, l'heroi
Val a dir que, per guanyar, Ogier va necessitar la dosi justa d'aquell ingredient eteri anomenat sort dels campions. Divendres, va perdre 40 segons enganxat en una cuneta glaçada, però, dissabte, va sortir de la carretera a gran velocitat i hi va tornar amb el cotxe intacte. En canvi, en l'últim tram de dissabte, Thierry Neuville va perdre la victòria –avantatjava Ogier de prop d'un minut– per culpa d'una lleu imprecisió de conducció que va fer malbé la suspensió posterior del Hyundai. El belga es va haver de conformar amb l'escratx en el segon pas pel coll de Turini –el power stage, premiat amb cinc punts–, aprofitant que obria la cursa i rere seu començava a nevar.
El contratemps de Neuville havia enlairat Jari-Matti Latvala fins al tercer lloc en el seu debut amb Toyota. Gens malament, si es té en compte que el millor Citroën només va ser cinquè i, damunt, era el vell DS3 de Craig Breen, que no suma punts de marques. Tanmateix, ahir, Latvala encara en va guanyar un altre, a costa d'Ott Tänak, i va acabar segon. L'estonià de Ford va fer els tres trams de l'últim dia –un es va cancel·lar per la mala ubicació del públic– amb el motor ranquejant, i Dani Sordo també l'hauria desbancat si no hagués estat per la nevada de l'últim tram. En la pujada cap al coll de Turini, força seca, Tänak va cedir 41 segons al càntabre de Hyundai. El podi penjava d'un fil, però, en la baixada, tota enfarinada, Ott va anar a totes i va recuperar més de mig minut. Va salvar el podi creuant la meta amb el Fiesta de costat, al caire del desastre, i, de passada, va certificar que el rei del WRC té un bon escuder.