Hi he treballat tota la temporada, tot i que no he pogut fer gaires entrenaments al Marroc com Farrés o Cervantes per les lesions al canell i al peroné. Vaig arribar just al Dakar. Però, havent-me entrenat amb Gerard Farrés, una mica ja sabia on podia estar. No diria dels 20 primers, perquè no havia pogut competit contra ells en cap cursa, però sí, tenia ritme i el meu objectiu personal era ser dels 20 primers. Per a l'equip també era un bon objectiu.

Tenia el dorsal 82, i això era una mala jugada, perquè els primers dies se surt per ordre de dorsal, les etapes eren sobretot de pista, amb molta calor i pols, i fins que no vaig avançar pilots més lents per posar-me on em tocava van passar tres o quatre dies. Al cinquè dia vaig fer una etapa molt bona [va ser 10è]. Hi havia molta navegació i vaig poder remuntar moltes posicions perquè els de davant es van perdre.

Me'n surto bastant bé. Quan hi ha zones de molta navegació em concentro molt i ho porto bastant bé. Però també em va passar que en l'antepenúltima etapa, per confiar massa en mi, em vaig equivocar i em vaig ficar a dins d'un canyó del qual no podia sortir. Vaig haver de recular dos quilòmetres per trobar una sortida, després em vaig perdre i vaig carregar una hora de més que em va costar quatre o cinc posicions en la general. Tothom es perdia aquell dia, i jo ho vaig fer bé allà on la resta s'equivocava, però en canvi vaig fallar en una nota que vaig sortir d'un riu 200 metres més endavant del compte.

Cada any se n'aprèn, és una cursa de pujar graons, d'experiència. Tenia clar que necessitava tenir el ritme i l'experiència. Aquest any he pogut anar amb una moto específica de raid, tot i que no fos oficial. El ritme el tinc. He rodat amb pilots capdavanters, Laia Sanz [16a], Hélder Rodrigues [12è], Ivan Cervantes. Todd Smith [18è], pilots amb motos oficials que no estan tan lluny. Necessito confiar més que puc anar més ràpid, tot i que en això sí que hi fa tenir una moto oficial. Però també he volgut evitar riscos perquè havia d'assegurar la feina d'estar pendent de Gerard Farrés i Ivan Cervantes. També he de polir cosetes de navegació, a còpia de fer algun entrenament més i alguna cursa més.

Crec que sí. Tinc tota la temporada amb l'equip Himoinsa. Després del Dakar 2016 vam fer un acord per dos anys i ara tenim programats més tests al Marroc, el raid de Merzouga [també al Marroc] i la Baja Aragó i el Romaniacs [l'enduro extrem més conegut, a Romania]. Jo, per la meva banda, faré quatre o cinc curses d'enduro extrem.

Bàsicament, motor i suspensions. Les suspensions absorbeixen millor els sotracs i el motor té dos o tres cavalls més, però sobretot es nota en el parell motor. Acaben tenint entre 5 i 10 km/h més de velocitat punta. Les Honda feien 183 o 184, es va molt ràpid. Jo he estat molt content amb la meva. Sabíem que hi podíem confiar i no va donar cap problema.

No tenim dos mecànics per moto, però jo, quan arribo, no m'he d'ocupar de res. No teníem recanvis en cap camió i per això amb Antonio Gimeno, a més de fer la nostra cursa, estàvem pendents de Farrés i Cervantes.

Des de petit sempre havia dit que quan deixés el trial volia córrer el Dakar. Amb la Laia tenim amistat de petits, ens hem entrenat junts, però jo ja ho tenia clar, el Dakar sempre m'ha atret molt i Gas Gas em va donar l'oportunitat.

No ho sé. Cada any passen coses i cada any és diferent. Però el nou format ajuda que equips privats com el nostre puguin despuntar més. Si hi ha etapes amb molta navegació és més important que el pilot no falli que no pas 5 o 10 km/h més de velocitat. Aquest format fa que en les classificacions es barregin més oficials i privats, ho fa tot més emocionant.

Sobretot pel que fa a les ajudes per trobar els punts de pas. Abans l'instrument obria la pantalla a 800 metres, i ara no. Abans podies recular perquè conservaves el camí que havies traçat, i ara no. Abans, quan arribaves al way point l'instrument se't posava a zero en el camí cap al següent i ara no, i si portes desviació la vas acumulant. Tot això fa que tot sigui més lent i si t'oblides de recalcular els errors et serà més difícil trobar el way point següent. I els pilots més intel·ligents són els que van més per on toca i s'obren més possibilitats.

En general, els pilots hem fet saber que aquest format el veiem positiu, ens agrada molt més. No tenim resposta, però crec que Marc Coma ho té molt clar. Potser han faltat quilòmetres d'especial per culpa del temps. Si l'any que ve es poden fer menys quilòmetres d'enllaç serà molt positiu.