Motor
Somni d'hivern
El gironí Jordi Parro acaba cinquè (de 275 equips) en el ral·li de Montecarlo històric, que li van oferir disputar la vigília de la sortida
Ni coneixia el pilot ni tenia llicència i va aprendre a fer servir els instruments anant cap a Mònaco
El gironí Jordi Parro encara es punxa i no li surt sang. Acaba de tornar de disputar el ral·li de Montecarlo històric. No només era la seva primera participació sinó que, com a copilot del suís Raphael Favaro i amb un Alfa Romeo Giulia Sprint del 1965, l'han acabat en cinquè lloc. Tota una gesta per a un equip que es va configurar menys de 24 hores abans de la sortida.
Perquè Jordi Parro ho tenia tot a punt per anar a muntar el control de sortida de Barcelona, divendres de la setmana passada, quan dijous a les 10 de la nit va rebre una trucada. Favaro, que és mecànic, havia de fer de copilot del suís Jean Brandenburg –el propietari del cotxe– i estava desesperat perquè era a Barcelona, tenia el cotxe, la inscripció, els hotels... tot a punt i pagat, però Brandenburg li acabava de trucar des de l'aeroport de Ginebra. Patia un còlic i se n'anava a l'hospital. Va remoure cel, terra i contactes catalans per si trobava un copilot. Ell ja pilotaria –de fet, Brandenburg ja li deixava el volant en els trams més compromesos–, però, a aquelles hores, trobar algú disposat a deixar feina i obligacions durant sis dies tenia un pronòstic com a mínim reservat. Fins que va sonar el mòbil de Parro.
“Vaig parlar amb Favaro un moment, ens vam conèixer divendres al matí i anant de Barcelona a Montecarlo vaig anar aprenent com funcionava l'aparell de regularitat”, explicava ahir Parro, que, per no tenir, ni tenia llicència: “La vam tramitar des de Barcelona i la vaig recollir a Montecarlo.” El gironí només havia disputat ral·lis de regularitat amb Àlex Rimbau i Xavier Piña, però és un professional de la competició des de fa anys, en les facetes de comissari, oficial de cursa o organitzador. Justament les feines que requereixen més sang freda, meticulositat i capacitat d'anàlisi. Li ve de família, perquè el seu pare, Josep Maria Parro –desaparegut divendres vinent farà tres anys–, va ser un personatge clau en l'època de màxima esplendor de les competicions a Catalunya. “Era un fan del Montecarlo i he pensat molt en ell durant els enllaços”, explica Jordi Parro.
I un cop en la prova –de regularitat, en carretera oberta, amb trams secs però també relliscosos i alguns amb neu–, va resultar que Favaro era més bon pilot del que es podia preveure –“al Turini pocs podien complir la mitjana i nosaltres la fèiem”–, que Parro se'n va sortir fantàsticament amb la navegació i l'aparell GPS que calculava la desviació sobre la mitjana i que l'Alfa va ser fiable. “Podríem fins i tot haver disputat la victòria, però en el quart tram vam trobar un vehicle lent que no ens deixava avançar. Quan ho vam fer, ens vam passar un encreuament, vam recular però el vam tornar a trobar a davant. Total, 280 punts de penalització en el control següent”, relata. Al final, 310 punts els van separar de Decremer-Albert (Opel Ascona), els guanyadors. “En contrapartida, en dues altres situacions que ens vam trobar obstacles a la carretera, no hi havia control a prop i vam poder recuperar el temps perdut”, reconeix honestament.