Més ràpids i agressius
Novetat. El concepte dels nous bòlids va néixer fa dos anys, amb l'objectiu de distanciar-se de les categories inferiors i fer més feixuga la conducció
Cotxes més espectaculars, més ràpids i més feixucs de pilotar. A grans trets, aquest va ser l'atractiu menú que els capitostos de la F-1 van escollir a mitjan 2015 per satisfer la fam endarrerida de prestacions pures que assetjava el pàdoc, amb vista a la seva introducció a partir del 2017 i –en principi– fins al 2020 pel cap baix. Es volia evitar que una categoria monomarca inferior com la GP2 –ara F-2– pogués tutejar la categoria reina i, alhora, que un adolescent com Max Verstappen fes veure com de fàcil era conduir un F-1. L'holandès havia debutat aquell 2015 sense despentinar-se, quan encara no era major d'edat.
Un cop establert el menú, calia trobar la recepta, i ben aviat es va consensuar que el camí era l'augment de la càrrega aerodinàmica en un 25%, per tal de rebaixar els registres en cinc segons sense haver de tocar el motor. Això s'ha aconseguit amb l'increment de l'amplada del xassís, els alerons i les rodes. L'amplada total del cotxe ha passat de 1.800 mm a dos metres –recuperant les mides de fa vint anys–, mentre que la carrosseria pot créixer fins als 1.600 mm (abans, 1.400). Els alerons davanter i posterior també han crescut, segons una proposta presentada inicialment per Red Bull, amb el doble objectiu de guanyar càrrega aerodinàmica i fer els cotxes més agressius.
Afegitons antiestètics
Així, l'aleró davanter ara fa 1.800 mm d'amplada (abans, 1.650) i, en comptes de ser recte, té forma de fletxa, amb els bigotis desplaçats 12,2º cap enrere. Es tracta d'un recurs estètic que només pretén refermar la sensació de velocitat, encara que el cotxe estigui aturat. Així mateix, l'aleró posterior és més ample (passa de 750 mm a 950) i també més baix (800 mm d'altura en comptes dels 950 anteriors). La reducció d'altura pretén compensar l'augment de la resistència aerodinàmica provocat per la major amplada general del cotxe i, en concret, de les rodes, que són l'element que genera més resistència a l'avanç. En aquest cas, l'efecte visual de velocitat s'ha assolit amb la inclinació de les derives laterals de l'aleró.
Tanmateix, atès que la millora estètica dels cotxes ha estat ben present a l'hora de definir el concepte dels nous cotxes, sobta que la redacció final de la FIA hagi permès la proliferació d'afegitons a la zona del capó motor, com ara l'aleta dorsal que munten tots els cotxes i l'ala amb forma de T que embruta la línia dels Mercedes, Ferrari, Williams i Haas. L'una millora l'estabilitat en els revolts ràpids; l'altra treu suc d'una zona lliure per esgarrapar un pessic de càrrega aerodinàmica. El benefici és discret en tots dos casos, però l'impacte estètic és d'allò més discutible. Aquests afegitons no agraden gens al nou responsable esportiu de la F-1, Ross Brawn, però no ho tindrà fàcil per eliminar-los si els equips no s'hi posen bé.
Menys motors
Pel que fa als motors, els pilots en tenen quatre per a tot el curs (cinc el 2016), però la gran novetat és que se n'ha liberalitzat del tot el desenvolupament, sense la cotilla dels crèdits que fins ara en limitaven l'evolució. Com l'any passat, la caixa de canvis ha de durar sis grans premis seguits (dissabte i diumenge; la primera jornada d'entrenaments lliures no s'hi compta).
Un ingredient rodó
Els nous cotxes munten uns pneumàtics Pirelli un 25% més amples –305 mm al davant i 405 al darrere–, dissenyats amb una filosofia del tot nova. La F-1 ha volgut girar full de la degradació deliberada de les cobertes anteriors per tal de disposar de rodes que permetin tibar més als pilots, i durant més estona. Pirelli va aclarir a Montmeló, durant la pretemporada, que l'objectiu és una degradació de dos segons en deu voltes, amb una diferència d'un segon entre els diferents compostos. El resultat seran menys aturades a boxs però mantenint un cert element estratègic.
Notícies
Dimarts,30 abril 2024