Crec que vaig baixar de la moto quan tocava. En les últimes edicions guanyar va ser molt complicat. Era un bon moment.

El pilot professional de moto, sí. No sé què passarà demà, no sé si hi haurà un cotxe per a mi o no, però cada dia que passa estic més lluny de tornar, aquesta és la realitat. Estic actiu i competeixo en bici, faig trial amb els amics, algun enduro... Vaig estar a les GSeries [curses en cotxe sobre gel], però per hobby.

Hem fet una petita revolució pel que fa a la navegació i hem tornat a veure pilots que es perdien. És la meva manera d'entendre la cursa, i és la mateixa dels participants i els aficionats. El 2018 la cargolada serà natural, vindrà sola. Serà el Perú, les dunes, el quilometratge...

El Dakar no havia estat una cursa de velocitat pura, però en els últims anys s'anava convertint en un esprint. Per això la sacsejada d'aquest any. A KTM li va costar molt guanyar i ara n'encadenen 14. Això demostra que entenen perfectament la cursa. Tothom ha de construir el seu projecte al voltant del que és la cursa.

Els canvis poden ser difícils de digerir, però el feedback de competidors i aficionats és molt positiu i marca el camí a seguir.

És una cursa especial, diferent de totes, la més dura del món, la que s'allarga dues setmanes, la de més quilometratge... I aprendre a gestionar això no es fa d'un dia per l'altre. Entrenar aquestes condicions és molt difícil i el més normal és que calgui un període d'aprenentatge. Potser veníem d'uns anys que el Dakar havia perdut aquest vessant d'aventura, de navegació, de gestió difícil, però jo he fet el possible per tornar a recuperar aquesta essència.

Crec que ha fet una bona feina. Hem tingut tres Peugeot al podi, però Mini, Toyota i Peugeot, les tres marques involucrades, utilitzen tipus de motor diferents i aquestes alternatives estan ben equilibrades.

Aquest vehicle side by side és la categoria amb més potencial de totes. En cotxes, hem patit de mitja taula cap enrere, per raons diverses: perquè és caríssim, perquè els T2 [derivats de sèrie] estan deixant d'existir i els pilots van als T1 [prototips] de més baix nivell... i l'UTV omple aquest perfil, a mig camí entre motos o quads i els cotxes, o el del pilot que no pot reunir pressupost per córrer amb un cotxe. És un tipus de vehicle que està creixent en totes direccions, en vendes, en fiabilitat i en potencial, perquè parlem de 160 o 170 cavalls. Això no és un carretó, és un vehicle seriós.

El Dakar és únic, és la cursa, la referència. Durant l'any hi ha altres curses amb el segell Dakar Series o Dakar Challenge, però han de ser diferents.

El Dakar és més que un fenomen esportiu, és un fenomen social i cada país l'explota a la seva manera. Bolívia és un cas extrem. Pràcticament no tenen cap esdeveniment al llarg de l'any i passem per uns llocs molt poc poblats en els quals el Dakar és la festa de l'any. Han sabut construir tot un moviment social al voltant de la cursa.

De dol n'hi pot haver, i els orígens no els hem d'oblidar, però la realitat és que per desgràcia la situació geopolítica de l'Àfrica està lluny de millorar. A l'Amèrica Llatina cada país té la seva complexitat. És molt bona notícia tornar al Perú després de cinc anys. Sempre hem estat a l'Argentina, Bolívia va arrelant i la intenció és que el recorregut continuï evolucionant i incorporant països nous.

Sempre tenim un pla A, B i C. Mirem d'evitar zones inundables, però si plou tres dies seguits en una zona més gran que Catalunya costa esquivar-ho.

Aquest any hem incorporat un català, Jordi Barrabés, com a director de cursa de cotxes, i Marc Ducrocq ha fet una bona feina com a director en motos. Però quan comença la prova, aplicar el reglament no és cosa meva, sinó dels comissaris.

Aquesta és una cursa que pot reunir una sèrie de pilots quan acaben la seva vida esportiva en la seva especialitat natural. De fet, Valentino Rossi ha dit més d'una vegada que li agradaria córrer el Dakar. Laia Sanz també va venir quan ja ho havia guanyat tot en el trial. També hi va ser Luc Alphand [provenia de l'esquí] i Toni Bou té un perfil dakarià claríssim. Aquesta és una raó més que fa del Dakar una cursa especial.