Variables decisives

Precisament aquesta ha estat la gran sorpresa del curs. S'intuïa que el nou reglament tècnic –l'evolució dels motors ara és lliure; la carrosseria i les rodes, més amples– era una oportunitat per trasbalsar el domini de Mercedes, però qui més qui menys donava per fet que l'alternativa seria Red Bull i no pas Ferrari. Tanmateix, durant els entrenaments de pretemporada, realitzats íntegrament al Circuit de Barcelona-Catalunya, el bòlid vermell va fer seva la corona del minitorneig d'hivern, i tot seguit la va convertir en rendiment pur a l'asfalt dels circuits de mig món. Ara que Ferrari torna a Montmeló havent guanyat la meitat de les curses disputades, l'embadaliment d'aquells dies d'assajos preliminars ha esdevingut estupefacció. Si més no, dins del box de l'estrella de tres puntes, davant la nova situació d'haver de plantar cara a un rival extern, en comptes simplement de gestionar l'enfrontament entre els dos pilots que vesteixen de platejat.

Val a dir que la situació no dibuixa un avantatge abismal de Ferrari, sinó una situació d'equilibri, que fa que la victòria depengui d'una delicada combinació de factors. Fins ara, la variable més decisiva ha estat la gestió dels pneumàtics. En aquest aspecte, ara com ara l'SF70H és superior al W08, fet que va permetre a Vettel treure suc de l'estratègia per desbancar Hamilton a Austràlia i Bahrain. Als pilots de Mercedes els costa més posar les cobertes a to, però Bottas va demostrar a Sotxi, fa quinze dies, que un Mercedes amb camp per córrer és ben capaç de parar els peus als Ferrari. Per tot plegat, en la vigília dels primers entrenaments lliures al circuit vallesà, es fa del tot impossible dir qui sosté l'etiqueta de favorit.

El segon element decisiu és el ritme d'evolució dels equips. La F-1 moderna és una cursa imparable de desenvolupament. Cada cap de setmana apareixen nous detalls als cotxes, pensats per optimitzar el conjunt estrenat al febrer, a Montmeló. Tot i això, després de quatre curses lluny de les seves fàbriques, els equips portaran al Circuit de Barcelona-Catalunya la primera gran actualització del curs. Sobretot, aerodinàmica; però, en el cas de Mercedes, també orientada a reduir el pes del cotxe. El W08 té una distància entre eixos més llarga que el Ferrari; això n'augmenta el pes i, de retruc, afecta la utilització de les rodes.

No calen cops de teatre

Amb tot, Mercedes avantatja Ferrari d'un punt en la taula de constructors, per bé que Vettel ha superat Hamilton en tres de les quatre curses. Fins i tot Räikkönen, amb un sol podi al sarró, ha estat capaç de deixar enrere un dels pilots de l'equip platejat en dues ocasions: Bottas a la Xina i Hamilton a Rússia. A Xangai, el pilot finlandès de l'estrella de tres puntes va protagonitzar una pífia monumental –una virolla amb la cursa neutralitzada–, però es va refer amb la seva primera posició preferent, a Bahrain, i la primera victòria, a Sotxi. Mercedes, doncs, té dos pilots guanyadors, mentre que Ferrari encara té tots els ous a la cistella del seu tetracampió alemany.

Vacil·lant en aquest delicat equilibri arriba el mundial a Montmeló. Sense un favorit clar, i amb l'emoció afegida de l'espectacularitat a la pista dels nous bòlids de mida XL. Tanmateix, segurament el podi de diumenge no arribarà a eclipsar el cop de teatre de l'any passat, amb la topada entre els Mercedes de Hamilton i Nico Rosberg i, de retruc, la victòria del jove de 18 anys Max Verstappen, en la seva primera cursa amb Red Bull. Ara ja no cal un terrabastall semblant per donar color al podi.