“La pressió no m'arronsa; em motiva”

Sí, vaig començar a par­lar amb Tri­dent abans del test de Bar­ce­lona [a mit­jan marc]. Vam tenir temps de fer les pro­ves de Bar­ce­lona i de Bah­rain. Haver pogut tre­ba­llar amb temps i calma és posi­tiu.

Física­ment, m'entreno cada dia, fent exer­ci­cis específics (temps de reacció, esti­ra­ments, elas­ti­ci­tat...) i molt de car­di­o­vas­cu­lar. Com a con­ducció, tinc un simu­la­dor a casa i faig molt kàrting, a Lliçà i en algun indoor. Tot el que sigui por­tar una màquina al límit ens fa afi­nar una mica el tacte. Aquest esport nos­tre és així: és molt tècnic, però som els espor­tis­tes que menys ens entre­nem a la pista.

No ho vull dir perquè, si no, no es com­plirà! A casa, un sem­pre dona el 110%, almenys jo. No soc dels que s'arron­sen amb la pressió; al con­trari, m'ajuda a moti­var-me i a donar el millor de mi mateix.

Apro­fi­tar la meva experiència, desen­vo­lu­par-la i fer bons resul­tats.

Tècni­ca­ment no ha can­viat res; el cotxe segueix sent el mateix, és un GP2. Ara bé, sem­bla que amb el nou nom té una mica més de tirada mediàtica. L'altre canvi que he notat és que, per pri­mer cop, m'han donat un passi per acce­dir al pàdoc de la F-1! Sem­bla un pri­mer pas per inte­grar més la cate­go­ria en la F-1.