Orriols guanya l’Empordà
Motor. El pilot osonenc s’anota tots els trams del ral·li i imposa la seva mecànica amb autoritat als rivals, encapçalats per Climent Domingo
Albert Orriols i Lluís Pujolar (Skoda Fabia R5) no van deixar ni les engrunes en el ral·li Empordà. Sis trams, sis victòries parcials, sempre amb més d’un segon per quilòmetre de marge. Tampoc ho va tenir tan complicat, sobretot després de l’abandonament de l’únic rival que per mecànica li podia fer ombra, Domènech-Coronado (Citroën DS3 R5), en el segon tram.
D’aquesta manera, la lluita pel segon lloc va quedar més oberta, però en el primer pals pels Àngels Climent Domingo-Joan Venceslao (Citroën DS3 R3T) van liquidar la competència tot deixant la resta de rivals entre 18 i 30 segons al darrere. Després van venir les retirades de Rubio-Romero (Porsche 997) i Medina-Nogué (Renault Clio R3T), que van deixar el tercer calaix del podi a Segú-Gil (Citroën DS3 R3T), seguit de dos dels vehicles més espectaculars del ral·li, el BMW M3 de Martínez-Larrosa i el Ford Sierra Cosworth de Solà-Izquierdo. Entre els menys potents, Muntadas-Ylla, Agustí-Ribolleda i De las Heras-Alsina van acabar separats de només 15 segons. D’aquest grup en van caure Nieva-Grau (Peugeot 106 GTI), molt brillants en la primera meitat del ral·li (setens en el primer pas pels Àngels) i amb problemes en la segona. Pla-Muñoz, amb un modestíssim Citroën Saxo de grup N, van enfilar-se al 12è lloc final
Pepe Alsina-Marta Anglada (Renault Clio) van ser 16ns, perjudicats en la primera passada per una pèrdua de gasolina del dipòsit, que queia a sobre de la roda. Amb tot en ordre, el veterà excampió català va prémer el gas de veritat i ho va rubricar amb un setè lloc a Santa Pellaia (19 segons menys en 8 km).