Les bales de la Toscana

Perquè els vint-i-cinc pertanyien a Andrea Dovizioso. Ningú dubta que les Ducati són un coet –sis pilots seus van superar ahir els 350 km/h de velocitat punta, per cap Yamaha i cap Honda–. I que sempre carburen de manera òptima en les primeres voltes. Però tothom també sap que el seu comportament a mesura que passen les voltes tendeix a dansar com els crancs. Per alleujament de la marca italiana, Mugello va ser la primera excepció. “No m’atreveixo a dir que passarà a partit d’ara perquè sempre que fem pronòstics ens equivoquem, però avui la moto anava fantàsticament bé”, deia Dovi. Ho proven el seu triomf, el tercer lloc de Danilo Petrucci, el cinquè d’Álvaro Bautista superant i aguantant Márquez durant les últimes tretze voltes, i el vuitè i el novè de Jorge Lorenzo i Michele Pirro. Tots, propulsats per la inacabable recta del traçat toscà (1.140 metres).

En la primera meitat de trajecte va semblar que, primer amb Rossi i després amb Maverick, les Yamaha podien marcar el ritme de pas, però Dovi, que no havia pres part en el warm up per una gastroenteritis aguda que havia sofert la nit anterior, no perdia pistonada. Tampoc Petrucci, que dissabte ja havia fet el segon millor temps de la graella per bé que una penalització el va enviar a la novena posició. La M1 accelerava i sortia dels revolts amb precisió, però la Ducati no cedia en els canvis de direcció. No mostrava febleses i quan faltaven deu voltes per al final, Dovi, que s’havia vist a un segon de Mack, superava el gironí i instantàniament se’n distanciava (+0,9 de marge). Movent-se en l’1:48 baix i l’1:47 alt, exacte com el metrònom. Petrucci també va superar Mack i a vuit girs de la conclusió el diumenge feia cara de doblet vermell.

Però Viñales, amb calçat dur al davant i al darrera a diferència de les Ducati (mig), va reaccionar llimant dècimes en el segon i en l’últim sector. Per recuperar el segon lloc i, amb dos 1:47.8 en l’avantpenúltima i en la penúltima volta, per apuntar cap al triomf. Però Dovi va respondre’l amb un 1:47.8 en el darrer gir i Viñales, cautelós, va donar per bona la segona posició. Perquè eren vint punts i el quart podi en sis curses i perquè, arribant a Montmeló, ja és més d’una cursa (26 punts) l’avantatge que acredita al capdavant del mundial.