És clar que no són les millors, perquè ens agradaria arribar líders del campionat, en un estat diferent, però amb la sensació que és un dels circuits bons, per l’afició que hi ha, per intentar capgirar la situació. Tinc la il·lusió de lluitar per la victòria diumenge.

No t’ho esperes mai, sempre en vols més i la mentalitat sempre és guanyadora, i sempre intentes tenir un inici molt bo, però no ha estat així. Ens ha costat i ens continua costant, per diferents motius, i se’ns està ajuntant una mica tot. Però el nivell és allà. Sabem que si quadrem dues o tres coses podem guanyar diverses curses.

Soc optimista perquè això no ho perdo mai, però alguns d’aquests problemes els podem solucionar nosaltres i d’altres no. Amb la moto no estem al nivell que ens agradaria, però ho podem solucionar de diferents maneres, fins i tot jo potser puc canviar el meu estil de pilotatge, però després durant les curses depenem molt dels neumàtics. Sobretot del davanter, del qual s’està parlant tant i que està marcant tant els resultats de cada gran premi.

És cert. Jo crec que l’any passat Michelin, que era nou, va voler tenir un neumàtic de base i amb allò intentar fer tota la temporada. I era un neumàtic que anava bastant bé. Un cop el vam entendre tots els pilots, ja no hi havia tantes caigudes. I era simètric, que vol dir que tenia el mateix compost a dreta i esquerra. Aquest any Michelin, que són ambiciosos i ho fan amb tota la bona fe del món, sempre porta neumàtics asimètrics, amb dos compostos, i l’has d’encertar. L’any passat només els van portar a tres curses: Alemanya, Austràlia i València, que són les curses en què sempre fa fred, i en aquests grans premis serveixen, però a les altres curses, per exemple aquí, a Catalunya, on hi ha 30 graus, no cal un neumàtic asimètric. Però ells creuen en això. I estan veient que els pilots s’estan queixant perquè no s’acaba de donar l’estabilitat necessària al neumàtic. Crec que ho volen fer tan bé, donar tanta seguretat als pilots, que ho desquadren una mica. Ja es veurà, però és tot una roda. Si tu et sents millor i tens bona acceleració, no cal forçar tant al tren del davant. I nosaltres estem en aquesta roda, que depenem molt del neumàtic del davant perquè hem de recuperar gran part del que perdem accelerant, als revolts.

Bé... A Yamaha li va passar a Jerez, i a nosaltres ens ha passat en quatre curses ja. És bastant complicat. Fins i tot a Austin, on vaig guanyar, vaig guanyar per molt poca distància i m’atreveixo a dir que vaig guanyar perquè el Maverick va caure, però vaig acabar la cursa al límit, amb el neumàtic del davant destrossat. És allà on estem intentant buscar en compromís perquè al final si l’estil de neumàtic és aquest no pots carregar només contra els neumàtics, sinó que tu pots adaptar la moto als neumàtics, perquè són els mateixos per a tothom.

És cert que no és dels millors circuits, no és com Austin, per exemple, que sempre em va bé, però ja l’any passat vam estar a prop de la victòria lluitant fins al final, el 2014 vam guanyar, així que confio en aquesta extramotivació perquè el Gran Premi de Catalunya sigui un gran premi bo per a nosaltres.

No, pràcticament és el mateix. Però la part positiva és que fa poc vam fer uns entrenaments aquí i partim amb una base. És a dir, que l’entrenament de divendres, que és on més patim nosaltres, no pas les Yamaha, per exemple, que arriben a un circuit i ja divendres roden en temps de rècord, i nosaltres triguem a arribar-hi, és com si ja el tinguéssim fet i partim ja amb una base.

Per l’estil de pilotatge, l’estil dels revolts, l’adherència de la pista també és diferent... Sobretot diria que per l’estil de revolts, però també el de motos. Austin, per exemple, és un bon circuit per a mi i per a l’Honda. El Dani també sempre va molt ràpid. Mugello, per exemple, és molt bo per a les Ducati, i un altre no. És difícil d’explicar, però és per l’estil de moto, de revolts que té el circuit...

Hi ha pilots que es queixen molt de les modificacions, però al final no es modifica el circuit sinó només dos revolts. La resta és el mateix. El revolt d’entrada a l’estadi, bastant bé, és bastant natural. Però és cert que la xicana talla una mica la velocitat que portes durant tot el circuit, però a mi m’agrada. A mi les coses diferents m’agraden. I no hem d’oblidar que aquest canvi s’ha fet per un motiu de seguretat, i no es pot continuar fent el revolt que fèiem abans sense canviar res. Així que ens hem d’adaptar.

En la pretemporada, els entrenaments són tres dies i podem fer les voltes que volem i teníem sis neumàtics davanters diferents i, és clar, algun et va bé. Pels motius que siguin, tots els neumàtics que han portat a les curses van en la direcció tova, i aquesta és la direcció que l’Honda no accepta. La moto no et permet pilotar del tot bé amb neumàtics tous del davant. I a pretemporada, amb sis neumàtics ho anàvem tapant.

El 2015 vaig patir molt en les primeres curses i després va haver-hi un canvi; aquest any estic gaudint a estones. Depèn molt del neumàtic davanter. Si m’agrada, soc capaç d’anar molt ràpid i lluitar per les victòries. Si no, pateixo una mica més. S’està gaudint a estones. Potser no tinc la moto que m’agradaria a mi, la moto somiada, però crec que Honda són els primers interessats a tenir la millor moto. Quan veuen que passen coses com a Mugello, que les Honda estan tan enrere, són els primers que s’estiren els cabells. Va ser el nostre pitjor gran premi, però esperem que això canviï de cara al futur.

Està en un punt ja delicat. Amb les motos notem molt quan hi entrena un F-1, perquè es carrega molt el circuit. I l’asfalt comença a estar a les últimes. Té sots, té poc grip... Comença a estar gastat. Ho vam dir ja a l’última comissió de seguretat i crec que es demanarà que es torni a asfaltar. No depèn de nosaltres, perquè només donem la nostra opinió, però a l’asfalt se li dona una vida de deu anys i aquest ja en té algun més. Ara falta veure si ho faran o no.