moto gp
Rivals per terra, mar i aire
Motociclisme. Moto GP s’entreveu cada cop menys previsible, amb quatre guanyadors, tres motos i nou pilots diferents en els podis de les set primeres curses, i alts i baixos entre els favorits
En l’era de Moto GP mai cinc pilots havien estat separats per tants pocs punts com ara (28). La dada és irrefutable, il·lustra com d’obert està el campionat i és complementada amb dues més: quatre guanyadors diferents en set curses –també rècord en MotoGP, tot i que compartit– i nou pilots diferents en el podi, una xifra que no es veia des del 2007. Per reblar-ho, són tres les motos diferents que han guanyat curses (Yamaha, Honda i Ducati). La tornada dels italians i de Suzuki ha apujat la competitivitat del mundial, si bé la pèrdua de Maverick Viñales ha estat un cop dur per als japonesos, que aquest any no brillen.
Justament és Viñales qui lidera, però ja no sap si el seu rival principal vesteix els colors d’Honda –al campió Márquez s’hi ha afegit el reviscolat Pedrosa–, els seus mateixos (Rossi) o va de vermell (Ducati). Qui s’atreveix avui a descartar un gat vell com Dovizioso? Dissabte li van preguntar a Viñales, vist com assumia que no resoldria la incompatibilitat de la M1 amb els compostos i les carcasses noves de Michelin, si per la cursa seria un fan de Lorenzo, per si restava punts a les Honda. La seva resposta va ser tan madura i raonada –“és que Lorenzo, encara que estigui a molts punts, també és rival”– com desencaminada, perquè el seu aliat circumstancial va ser Dovizioso, que ja havia derrotat el pilot de Roses a Mugello i que és, ara per ara, l’únic capaç de rivalitzar amb ell guanyant més d’una cursa, cosa que no es veia a Ducati des del daurat 2007 de Casey Stoner.
Rivals... i àrbitres
Amb els rivals apareixent per dreta i esquerra, per terra, mar i aire, el campionat es torna imprevisible. Posats a reivindicar la varietat, només cal recordar que Johann Zarco, amb la Yamaha oficial 2016 de l’equip satèl·lit Tech 3, va ser candidat al triomf a Le Mans, on va acabar segon. No lluitarà pel títol, però pot arbitrar-lo. Per trobar alguna cosa semblant s’ha de retrocedir al 1998, quan entre els quatre primers (Biaggi, Doohan, Crivillé i Checa) hi havia només 12 punts després de set curses. D’això fa 20 anys, la categoria reina era 500 cc i el sol esment dels protagonistes ja denota un parell de salts generacionals.
Viñales i Rossi discrepen
Mentre el català culpa Michelin del tobogan en què s’ha convertit la seva temporada, Rossi apunta a dins de l’equip i al xassís 2017. Interrogat sobre les raons que les Tech 3 (xassís 2016) acabessin a davant de les oficials, el català va ser taxatiu: “Ja vaig provar la M1 2016, i la 2017 va molt millor.” Opinió que no coincideix amb la de Rossi: “La moto del 2016 era molt més fàcil de pilotar, girava millor. Amb la d’aquest any hem perdut una mica en pas pels revolts i en velocitat d’entrada en els viratges, que eren l’essència de les Yamaha dels últims anys.” Novament, punts de vista diferents. “No sé què ha passat. L’únic que sé és que la nostra moto és bona, el problema no és la moto”, deia diumenge al final de la cursa, derivant la responsabilitat a Michelin.
Márquez domina i Yamaha millora
“Sí, demà en el test segur que acabo primer o segon”, va etzibar Maverick Viñales diumenge després d’haver acabat desè. Ironia? Desesperació? Sigui com sigui, Mack va ser premonitori. Segon, amb 1:44.437, un temps que ja és dues dècimes millor que el més ràpid que va fer en tot el cap de setmana (1:44.620 en la Q2). No va ser el més ràpid perquè Marc Márquez no hi va estar d’acord i amb dues voltes seguides millorant la de Viñales va aconseguir un 1:44.071 molt a prop de la pole de Pedrosa i millor que el seu registre en la Q2 (1:44.320). Márquez (82) i Viñales (81) van fer més voltes que ningú. Les Yamaha van provar dos models de xassís nous, un Viñales –que va fer el seu millor temps amb un carenat nou– i l’altre Rossi, i avui se’ls intercanviaran. L’equip es queda a Montmeló i ha anul·lat el dia de test privat que preveia fer demà a Montorland. La M1 2016 continua sent solvent i ahir Folger va ser tercer en unes condicions (35 graus a l’aire i 52 a l’asfalt) semblants a les de la cursa. A Suzuki va reaparèixer Àlex Rins (62 voltes), després de quatre curses absent per una lesió. A Aprilia van provar un escapament, però amb el motor antic perquè l’únic nou (Espargaró) es va trencar en cursa.