La gasosa de Lorenzo

Jorge Lorenzo va arrencar esperitat. Amb el compost tou al darrere –com Dovizioso i Zarco– tenia avantatge respecte a les Yamaha i Honda oficials, totes amb dur al darrere, sense que el mitjà, que tan bé va anar en la qualificació, fos elecció de ningú. En la primera volta va treure més d’un segon a tothom però a partir de la segona Márquez i Rossi (amb dur) i Dovi (amb tou) ja van fer ritme d’1:24. De seguida van atrapar Lorenzo, que a partir de la volta 11 va ser engolit i desplaçat. Aquí ja no havien arribat ni Petrucci ni Folger.

Amb tot reagrupat, al paquet del davant s’hi van afegir Zarco (volta 5) i, més tard, Pedrosa, però no Maverick Viñales, que va perdre un segon en una sortida de pista en la quarta volta i, tot i ser consistent en l’1:24 alt, ja no va poder recuperar la distància i només va guanyar una posició a costa d’un error de Valentino Rossi (volta 13).

Márquez va situar-se primer en la volta 11 però el primer intent d’obrir forat va ser debades. El més ràpid en pista era Dani Pedrosa, amb més voltes que ningú en 1:24 mitjà. Es van formar dues parelles, amb Márquez i Dovizioso a davant i Lorenzo i Pedrosa a més d’un segon. Pedrosa va superar Lorenzo (volta 17) i va aprofitar que els dos del davant estaven més pendents de qui avançava l’altre que de fer ritme (de la volta 16 a la 22 en 1:25) per atrapar-los. Però Dovizioso s’havia posat líder (volta 21) i el seu canvi de ritme va desarmar Pedrosa i només Márquez el va poder seguir. Al darrere no es movia res, amb Lorenzo tot sol, controlant Zarco, i Viñales sense poder avançar el pilot de l’equip satèl·lit de Yamaha.

A tres voltes del final Márquez es va equivocar i Dovizioso va agafar uns metres. Semblaven definitius però el campió, posseït per una fúria guanyadora descomunal i oblidant completament la calculadora, va protagonitzar una última volta elèctrica en la qual va desafiar el manual de la física. Va intentar avançar Dovizioso en els dos últims revolts, on no s’havia vist cap avançament en tot el cap de setmana i menys a MotoGP. Dovizioso. En el penúltim no es van tocar per providència divina i en l’últim, Dovi –gat vell– també va sortir de la traçada ideal per forçar Márquez cap enfora. El gest de l’italià, entre reprovador i reivindicatiu, va posar fi a un drama que, per sort, no es va acabar de concretar.

És ciència-ficció, però si Márquez i Dovi no haguessin acabat, el cerverí seria líder amb 154 punts, seguit de Viñales (153), Pedrosa (148), Rossi (143) i Dovi (133).