Els des­ni­vells del Motor­land d’Alcanyís dibui­xa­ran els últims revolts que els pilots han d’abor­dar abans de mar­xar de ruta cap al Pacífic i ento­mar en tres diu­men­ges con­se­cu­tius (del 15 al 29 d’octu­bre) les cur­ses de Motegi, Phi­llip Island i Sepang. És a dir, cap de set­mana deci­siu el que avui arrenca i que, de fet, va començar ahir amb el vis­ti­plau dels met­ges a Valen­tino Rossi per pren­dre part en la cursa de diu­menge si la seva capa­ci­tat de sofri­ment li per­met fer-ho amb una frac­tura de tíbia i peroné encara ten­dra, de menys de tres set­ma­nes.

Des­car­tat per aquest fet de la lluita pel títol, igual com tam­poc con­serva aspi­ra­ci­ons reals Dani Pedrosa, mal­grat que, excepte la d’Austràlia, les cur­ses que que­den són en traçats en què sem­pre s’hi ha tro­bat a gust, els resul­tats que es donin després de les 23 vol­tes als cinc mil metres mar­ca­ran l’apro­xi­mació amb la qual Marc Márquez, Andrea Dovi­zi­oso i Mave­rick Viñales podran (o hau­ran de) mesu­rar les seves ambi­ci­ons en les cur­ses transoceàniques.

Com­pen­sada la tren­ca­dissa de motor a Sil­vers­tone amb l’audaç avançament a Misano, en el calen­dari de Márquez aquest d’Alcanyís és un gran premi que té encer­clat com de botí gros. Perquè gau­deix sobre l’asfalt, perquè Cer­vera és a un parell d’hores i perquè la Honda –ho explica la història: qua­tre victòries en les set cur­ses que s’hi han cele­brat– sem­pre s’hi ha har­mo­nit­zat molt bé, amb les par­ti­cu­la­ri­tats de Motor­land. A més d’això, el defen­sor del títol és cons­ci­ent que, tot i l’estat actual del cam­pi­o­nat, tant el tarannà de Dovi­zi­oso com de la Ducati al cir­cuit de Terol no han estat mai prou com­pe­ti­tius. I que Viñales, quart l’any pas­sat amb la Suzuki i, sobre­tot, revis­co­lat i en pro­gressió ascen­dent en les últi­mes car­re­res, no només no pot fallar sinó que li con­vin­dria ser capaç de llui­tar per la victòria perquè de cinc en cinc i de diu­menge en diu­menge és com es perd un mun­dial igua­lat com el d’enguany.