moto gp
gp del japó
El títol ja és cosa de dos
Dovizioso supera Márquez en unes voltes finals antològiques i se situa a 11 punts del català
Maverick Viñales (novè) està gairebé descartat, i Rossi i Pedrosa, que no sumen, ho estan del tot
Sobre l’asfalt xop de Motegi, Marc Márquez i Andrea Dovizioso es van jugar una victòria que no posava en joc els 5 punts de diferència entre el primer i el segon, sinó 10. Com a Spielberg (en sec), va guanyar Dovi, i l’avantatge del català, que era de 16 punts i s’hauria pogut ampliar a 21, és ara d’11. El més gran, però, és que es van jugar la victòria –i la caiguda, i els punts– en les tres últimes voltes i arriscant com si la pista fos seca. L’abraçada entre tots dos a la zona d’arribada, lleial i sincera, és la prova del reconeixement mutu entre un pilot cinc cops campió i un altre, de la generació anterior –Dovi té 31 anys, un menys que Pedrosa–, que 13 anys després del seu únic títol (2004, 125 cc) i havent passat molts anys com a segon pilot d’equips oficials i no tan oficials, busca la consagració guanyant en la categoria reina.
Motegi ha ajustat el lideratge del campionat, però, d’altra banda, ha descartat alternatives. Són ells dos i prou. Maverick Viñales –novè– és a 41 punts i, més que la distància –que també–, el que l’invalida és el rumb perdut de Yamaha. Dani Pedrosa –es va retirar, sense adherència, quan es va veure fora dels punts– és a 74 i Valentino Rossi, que va caure, a 76. En queden 75 en joc.
Selecció natural
Márquez va sortir primer, Lorenzo va arrencar molt bé (líder en el primer pas per meta) i Aleix Espargaró també (cinquè), però va perdre posicions ràpidament. També Lorenzo, a partir d’un avançament arriscat de Zarco, va anar enrere. En la segona volta, Petrucci va passar Lorenzo i va obrir forat. L’italià –com Pedrosa i les KTM– havia optat pel compost ultratou al darrere, que s’escalfa abans.
La selecció es va fer de pressa: Dovizioso, Márquez i Petrucci. Iannone i Zarco no els podien seguir i al darrere ja venien Àlex Rins –remuntant després d’un problema en la sortida– i l’Aprilia d’Aleix Espargaró al davant dels il·lustres (Lorenzo, Rossi, Viñales i Pedrosa). Quan Rossi va avançar Lorenzo, va durar un tres i no res en cursa abans de caure.
Al davant, Márquez havia arribat a cedir 2.4 segons a Petrucci, però a poc a poc el va anar encalçant, el va avançar i va provar de deixar-lo enrere. També ho va fer Dovizioso (volta 14), però no hi va haver tall i tot va anar al cos a cos.
Arriben les hostilitats
Quan faltaven tres voltes per al final, amb una pista delicadíssima, es va encendre el ble. Márquez i Dovi es van començar a passar i repassar un cop rere l’altre, passant l’un a centímetres de l’altre. La Ducati, amb més tracció, tenia avantatge, però Márquez hi posava més pebrots i va aconseguir uns metres. Poquets, però suficients per evitar el cop de gas de la Ducati. El problema és que en l’última volta, intentant mantenir la distància, va flirtejar amb el desastre en el revolt 8, i Dovi el va atrapar i el va passar en l’últim punt d’avançament clar, el revolt 11. Márquez ho va intentar en l’últim revolt, com al Red Bull Ring, però allà no es pot si el rival no es posa nerviós. Dovizioso va mantenir la traçada i va sortir victoriós d’un duel la transcendència del qual no es podrà avaluar probablement fins a Xest.
El gran dia d’Àlex Rins
L’aigua concedeix moltes oportunitats. Es va veure dissabte amb Aleix i Pol Espargaró, que no van confirmar les expectatives ahir. Però sí que ho van fer les Suzuki. De Iannone ja s’esperava, però la revelació de la cursa va ser Àlex Rins. Dotzè en el primer pas per meta, el jove català es va anar cruspint, un rere l’altre, la flor i nata del campionat, rivals amb victòries i títols en el palmarès: Rossi, Pol Espargaró i Pedrosa (volta 2), Aleix Espargaró i Viñales (volta 3), Lorenzo (volta 5), el seu company Iannone (el va tenir al darrere entre les voltes 8 i 21) i Zarco (volta 20), i es va situar quart. Si, com en la F-1, hi hagués en joc el títol honorífic de pilot del dia, sens dubte hauria estat per a ell. Només la jerarquia de Iannone es va imposar en el tram final.
Marc Márquez
Que acabés damunt la moto en les tres últimes voltes és un miracle. Si no és campió, no serà per poca determinació.
Àlex Rins
Memorable cursa el dia que era fàcil fallar. Va avançar tothom que va trobar al davant i només el va superar Iannone.
Aleix Espargaró
Gairebé sempre setè, només al final el va avançar Lorenzo, però va recuperar el setè lloc superant Zarco.
Dani Pedrosa
Tot i el pneumàtic extratou, de seguida va caure fora dels deu primers llocs. No l’escalfava i va plegar.
Maverick Viñales
Perdut tot el cap de setmana, encara va ser capaç de no perdre el cap i assegurar punts, que de poc valdran
Tito Rabat
Va lluitar pels punts des de l’inici. Barberà i Redding van ser els seus rivals. Va acabar doblegant l’anglès.
Pol Espargaró
Tot i la goma extratova, la KTM no va ser tan competitiva com dissabte. Sempre al davant de Smith.
