El cel haurà d’esperar

“Sug­ge­rim mapa 8.” Aquesta més que pre­su­mi­ble ordre de Ducati a Jorge Lorenzo per dei­xar-se pas­sar per Andrea Dovi­zi­oso hau­ria evi­tat que Marc Márquez s’asse­gurés el seu quart títol de Moto GP de manera matemàtica. Si bé és cert que el mallorquí va fer una errada en la mani­o­bra en què l’italià el va superar –li va fallar el tren del davant i va vore­jar la cai­guda–, també ho és que en les qua­tre vol­tes res­tants abans del final de la cursa no va fer cap gest per posar la roda al seu com­pany d’equip. “He pres­si­o­nat, però no pas al límit”, adme­tia Lorenzo sense reconèixer ober­ta­ment les supo­sa­des ordres rebu­des, al mateix moment que Dovi­zi­oso es feia l’orni: “No sé si hi ha hagut ordres d’equip. No he par­lat de res amb Ducati.” Però per evidència, el que va dir l’engi­nyer en cap de Ducati, Gigi Dall’Igna, després de la cursa: “Hem fet el que era just de fer.”

Amb ordres d’equip o sense –legals, en qual­se­vol cas–, l’italià va acon­se­guir tras­lla­dar el desen­llaç del mun­dial fins a l’última cursa de la tem­po­rada, que tindrà lloc al cir­cuit valencià de Xest el 12 de novem­bre. No ho tindrà gens fàcil per pren­dre el títol a Márquez. El de Cer­vera el té ja ben mas­te­gat i només li queda engo­lir-lo a València per fer pujar el qua­tre en el seu pal­marès de coro­nes de Moto GP. En farà prou amb una onzena posició (5 punts), encara que el seu rival gua­nyi la cursa.

La pluja va caure al cir­cuit de Sepang mitja hora abans de l’inici de la cursa, que va ser decla­rada sobre mullat, una com­pli­cació més per a Marc Márquez, que no havia tin­gut uns entre­na­ments gens còmodes. Amb tot, el català va fer una gran sor­tida des de la setena posició de la gra­e­lla i es va posar pri­mer al final de la recta, per bé que en la pri­mera corba es va obrir massa i el van avançar Johann Zarco i Dani Pedrosa. Márquez va recu­pe­rar el segon lloc, i poc després era superat per Lorenzo, men­tre que Dovi­zi­oso es man­te­nia quart. Zarco va mar­car el ritme en les pri­me­res vol­tes i va obrir un petit forat res­pecte dels seus per­se­gui­dors. A la quarta volta, Dovi­zi­oso va pas­sar a l’atac i va avançar Márquez, que va poder recu­pe­rar el ter­cer lloc dos revolts després. L’italià ho va tor­nar a pro­var en el gir següent, i aquest cop sí que va acon­se­guir el seu objec­tiu. Les posi­ci­ons dels dos pilots feien campió Márquez, però tot es va com­pli­car quan els dos pilots de Ducati van superar Zarco. Amb Lorenzo líder, el català encara en sor­tia bene­fi­ciat però era de pre­veure que Ducati mou­ria peça per man­te­nir viu el mun­dial. I així va ser. A quinze vol­tes del final mos­trava el car­tell amb la con­signa a Lorenzo –va asse­gu­rar en la roda de premsa poste­rior que no l’havia vist– i poc després el mallorquí feia l’error que entre­gava la victòria al seu com­pany d’equip. En les qua­tre últi­mes vol­tes, Márquez hau­ria tin­gut encara l’opor­tu­ni­tat de remun­tar fins al segon lloc, cosa que també li hau­ria donat el títol, però el seu ritme era clara­ment infe­rior i ni tan sols va poder acos­tar-se a Zarco, que va acon­se­guir el seu segon podi en la cate­go­ria amb el ter­cer lloc.