L’últim tram del ral·li de Gal·les va ser màgic per a Malcolm Wilson. El patró de M-Sport va alçar els braços per primer cop quan el primer Ford Fiesta en l’ordre de sortida, d’Ott Tänak, va creuar la meta, la qual cosa coronava campió l’equip de Cúmbria en la penúltima cita del curs, per primer cop d’ençà del 2007; uns minuts després, Sébastien Ogier marcava el tercer millor temps provisional, resultat que li garantia puntuar en el power stage i embutxacar-se ja el títol de pilots, i, finalment, el líder Elfyn Evans completava sense ensurts el 21è tram del seu ral·li de casa i sumava el primer triomf en el mundial (ja l’havia acaronat a l’Argentina, però el va perdre per un lleu error, també en el power stage).

La creu de tot plegat és que Tänak ja ha fitxat per Toyota i Ogier encara dubta entre continuar amb qui li ha donat el cinquè títol seguit –només Sébastien Loeb en té més, nou– o fitxar per un equip cent per cent oficial, que seria Citroën (amb el qual Loeb ja està fent proves, per millorar la posada a punt del C3). Ras i curt, M-Sport no té suport de fàbrica de Ford i, per tant, és un equip privat. Ogier no vol afrontar un altre any fent miracles sense una marca al darrere. “Són petits detalls que, al capdavall, ho canvien tot”, justificava el francès fa tres setmanes, durant el ral·li Catalunya.

Ogier ja havia parlat de “miracle” al final de l’etapa de dissabte, quan va caure en una cuneta sota la boira nocturna, va punxar i, tanmateix, va fer el quart millor temps, a només 12 segons de l’escratx de Latvala. Els seus rivals pel títol, el seu company Tänak i Thierry Neuville, van perdre allà més de mig minut –alentits per la manca de visibilitat– i, a la pràctica, van renunciar a la corona. El cap de files d’Hyundai es va refer per acabar segon, però el ral·li de Gal·les va ser un bon exemple del que ha estat el seu curs: va començar penalitzant deu segons dijous, en un control, i en el primer tram real en va perdre deu més per una errada. En canvi, el secret d’Ogier ha estat la regularitat, amb només dues victòries (per tres de Neuville) però un sol zero (per quatre del belga).