Que Dovizioso –un pilot que sempre va estar a la seva ombra a HRC– hagi estat el gran rival de Márquez és un indicador que els resultats de Dani Pedrosa, més que mai, depenen de factors que el pilot més menut de MotoGP no pot controlar. En altres paraules, Pedrosa no serà aspirant a gaire res mentre Michelin no posi a l’abast de la graella uns compostos i unes carcasses que puguin treballar bé amb qualsevol perfil de pilot, més o menys agressiu, més o menys pesant. Mentrestant, Pedrosa continua firmant temporades tan regulars com li és possible. Ja en són 16 consecutives guanyant com a mínim una cursa –ha desbancat Rossi, amb 15–, i Biaggi (13), Nieto (12), Agostini (12) i Lorenzo (11, després del fiasco d’aquest any), queden lluny. A més, si la temporada vinent fa set podis –cosa que ha aconseguit aquest any i en 10 de les seves 12 temporades a MotoGP– desbancarà Agostini com a segon pilot amb més podis de la història. L’italià en suma 159 i Pedrosa, 153. Al davant, l’intocable Rossi (227).

“Entre Marc i Mack” era el títol del dossier previ del campionat 2017, publicat el 23 de març. Els tests de pretemporada ho apuntaven i el primer terç de campionat ho corroborava, amb dues victòries inicials de Viñales i 37 punts entre el pilot de Roses i Márquez, distància que es repetiria després de Mugello (105 punts a 68). “Alguna cosa va passar que ens va fer perdre el camí” s’ha atipat de repetir Viñales referint-se al GP de Catalunya. Descol·locat per un xassís que no li oferia cap confiança: ara per tracció, ara per estabilitat en frenada i pas pels revolts –virtuts clàssiques de les creacions de Yamaha–, des d’aquella cursa fins al final Viñales ha sumat 125 punts, menys que Rossi (133, amb un zero més que el català) i tan sols 15 més que Johann Zarco, amb la Tech3 de xassís 2016 que, a les seves mans o fins i tot en les de Jonas Folger, ha estat més competitiva que la Factory en unes quantes pistes.

Lluny de redreçar el rumb, estiu i tardor han estat encara més erràtics i Viñales ha patit més que Rossi (mitjana de 10,4 punts per cursa, equivalents a un mediocre sisè lloc). El final d’any ha estat depriment, amb dos novens llocs, un tercer a Austràlia (entre Rossi i Zarco) i el pèssim 12è a Xest, vuit segons rere Tito Rabat, amb qui es va barallar bona part de la cursa. Mack el va atribuir a una goma defectuosa i va parlar de bones sensacions, però el fet que Yamaha posés a pista el xassís 2016 és indicatiu que volen tenir una referència recent per configurar la versió 2018 partint de la 2016 i oblidant el 2017.