És el que hem intentat durant tot l’any. Els últims anys hem viscut la impotència d’arribar al Dakar amb tot el treball fet i al final acaba fallant alguna cosa que no et permet guanyar. Hem treballat molt, i es nota. Confio que tot això es vegi aquest any. L’any passat ja vam fer un gran pas en la fiabilitat de la moto –cap Honda va fallar– i hem seguit en aquesta línia. Pel que fa a la gestió de l’equip, s’han fet canvis importants, molt del meu gust, amb gent molt professional a l’hora de prendre el tipus de decisions en les quals s’ha fallat en el passat.

És una mica tot. És clar que són errors greus que no es poden permetre. En l’equip tothom té una responsabilitat i un error així és difícil d’acceptar.

S’ha de girar full i tornar a treballar des de zero, com si no hagués passat res, i tornar a buscar la victòria. Que l’any passat fos el pilot més ràpid no vol dir que ara ho hagi de ser perquè sí. Hauré de sortir allà i fer els quilòmetres, guanyar-m’ho i lluitar, mantenir la concentració i no fallar, sense caigudes i sense perdre’m. Cal fer una carrera perfecta, com crec que he fet els últims anys, sense caure.

Sí, tots aquests detalls s’acaben notant. Abans l’equip era a Alemanya; a l’hora de fer tests o proves tot era més costós. No són coses determinants, però sí que ajuden molt. Al final, tot junt acaba marcant la diferència. D’altra banda, hem aplicat tot el que he anat aprenent els últims anys, amb l’experiència, per tenir un bon entorn dins l’equip, i ara m’hi sento molt bé.

Va ser una lesió important. He estat bastant nerviós, però a mesura que vaig anar veient que la fractura se soldava em vaig anar tranquil·litzant. Espero que el dolor minvi bastant i em permeti fer una carrera sense molèsties. Ara, m’afectarà una mica pel que fa a la mobilitat, però intentarem compensar-ho amb totes les altres coses que hem anat treballant durant l’any.

Ja fa dos anys que faig aquest programa i m’ha anat molt bé. L’any passat vaig arribar al Dakar en un estat boníssim, amb un ritme molt fort. Aquest any anava a córrer també el Ruta 40, però vaig tenir la lesió provant la moto a l’Argentina, i també hauria corregut al Perú. Són menys carreres, però això em permet fer una preparació més específica per al Dakar. Al final el que busco són les sensacions d’estar físicament bé, buscar el meu ritme alt. No vull comparar-ho amb el que fan els altres pilots.

És molt bo començar al Perú. Sempre he dit que és el millor país de Sud-amèrica. Vam haver d’assumir amb impotència que els últims anys no hi poguéssim anar. Tornar al Perú, amb etapes de sorra i d’esperit de navegació, és molt bonic.

Crec que sí. S’ha treballat moltíssim en tots els sentits. És clar que hi ha un equip molt fort que és KTM, que ho té tot molt organitzat, tant pel que fa als pilots com a l’estructura. Però nosaltres hem treballat molt en aquest sentit, ens hem reforçat molt. Ens sentim molt forts i esperem demostrar-ho.