Ral·li dakar
Un inici sense estridències
Al-Attiyah i Sunderland s’imposen en una primera etapa sense grans sorpreses malgrat les dificultats de visió sobre les dunes de Pisco
Farrés, podi l’any passat, s’ho pren amb calma i acaba dissetè, mentre que Roma es posa cinquè
El Dakar ja trepitja sorra des del primer moment. Sense dilacions, els vehicles inscrits van superar les dunes de Pisco en una curta especial que va servir per inaugurar la 40a edició de la prova. I que tampoc no va generar cap contratemps greu entre la majoria de favorits a la victòria final. Després d’un enllaç de 242 km amb sortida de Lima, la capital peruana, els pilots van afrontar la cronometrada pels voltants de Pisco. Planera i íntegrament sobre sorra i amb la complicació que la llum dificultava la visió del terreny.
En aquestes condicions es va imposar el qatarià Nasser al-Attiyah (Toyota), vencedor els anys 2011 i 2015. El seu temps (21:51) va ser 25 segons millor que el d’un altre Toyota, el que pilota l’holandès Bernhard Ten Brinke. I si Toyota va dominar els primers llocs, la decepció de la jornada va ser per a Peugeot. L’equip més poderós del Dakar no va col·locar cap dels seus pilots entre els deu primers. El campió actual, el francès Stéphan Peterhansel, va acabar onzè després de dur una estratègia volgudament conservadora, mentre que l’andorrà Cyril Despres i el madrileny Carlos Sainz van acabar quinzè i setzè, respectivament. Però qui més hi va perdre va ser Sébastien Loeb, que va creuar la meta amb 5:37 de retard (28è) després de tenir problemes amb els frens.
El català Nani Roma (Mini) va tenir una bona estrena i va acabar en la cinquena posició (a 0:53), just per darrere del seu company d’equip i debutant Bruce Menzies. Els Minis de l’equip X-Raid van situar dos pilots més entre els deu primers, amb Mikko Hirvonen, vuitè, i Jakub Przygosnki, novè.
Farrés, conservador
En motos es va imposar el vencedor de l’any passat, el britànic Sam Sunderland, que es va beneficiar del fet de sortir últim. Va aturar el cronòmetre en 20 minuts i 56 segons, 32 segons menys que Adrien van Beveren (Yamaha), que va ser segon. L’Husqvarna de Pablo Quintanilla es va posar en el tercer lloc (a 0:55), mentre que el castellonenc Joan Barreda (Honda) va ser quart (a 0:56).
Gerard Farrés (KTM) va estrenar el dorsal tres amb un discret dissetè lloc, a tres minuts i mig de Sunderland. El líder de l’equip Himoinsa, que divendres va anunciar que aquest serà el seu últim Dakar en motos, va ser un dels favorits que va perdre més temps, per bé que la seva intenció era prendre’s l’etapa amb calma atesa la dificultat de llegir el terreny. Tampoc l’australià Toby Price (KTM), vencedor el 2016, va tenir el seu millor dia en cedir 3:20 i posar-se catorzè.
La millor catalana va ser Laia Sanz (KTM), que ja es va situar a prop dels deu primers –l’objectiu que busca en aquest Dakar– amb la dotzena posició (a 3:15). A part de Farrés i ell, cap més pilot del país va acabar entre els vint primers classificats Oriol Mena, amb àmplia experiència en el mundial d’enduro, va fer un bon debut en el Dakar amb la 23a posició (a 4:13). Ivan Cervantes, 21è provisional, va acabar penalitzat i va recular fins a la 74a posició. Joan Pedrero, Armand Monleón i Dani Oliveras també van acabar entre els trenta primers.
L’etapa va acabar marcada pel greu accident del portuguès Joaquim Rodrigues, que va fer un salt en una duna que no tenia controlada i va tenir una aparatosa caiguda en la qual va xocar frontalment amb les dues rodes a la sorra. El pilot va impactar sobre la seva pròpia moto i va haver de ser evacuat en helicòpter. En l’enllaç abans de l’especial ja es va registrar la retirada de l’alemany Juergen Droessiger (KTM) després de xocar contra una camioneta.
En camions, el txec Ales Lopraid, amb el català Ferran Marcó com un dels seus dos copilots, es va endur la victòria.