No. És veritat que ara hi ha molt nivell i aquest Dakar ha estat dur, però cada moment és diferent. Per a mi aquest dotzè lloc té molt valor, però aquell novè que no me’l toquin; per a mi va ser una cosa increïble. Ara bé, sí que penso que soc millor que quan vaig fer aquell novè.

No, jo crec que no. Crec que això es diu perquè la gent té mala memòria. Els últims dos anys ens estàvem acostumant a un Dakar estil baja, però jo en recordo de durs i haver patit fins i tot més que aquest any, potser perquè eren els meus primers anys i no estava tan ben preparada com ara. Sobretot l’any passat va ser un Dakar molt descafeïnat, però jo recordo haver fet anys molt durs.

En aquest sentit, crec que sí. Que ha estat un dels Dakars més macos que he fet, això segur. Hi ha hagut molt fora pista, molta sorra. Potser la navegació no ha estat tan complicada com l’any passat. Però altres anys teníem dos dies de dificultat normal, un de gairebé impossible i després un de trànsit, de treva; aquest any no hi ha hagut cap dia impossible, però el nivell ha estat exigent des del principi, sense afluixar. Això ha fet que hagi estat un Dakar molt maco. Hem patit, però també hem disfrutat molt més que altres anys.

No et pensis. Si mires les inscripcions, hi ha vint motos oficials i deu més semioficials. Al final, els pilots amb els que he estat lluitant, si no són oficials són semioficials. No em trec mèrit per això.

Si fa tants anys que guanyen, no és per casualitat. Fa molts anys que lluiten amb Honda i Yamaha i segueixen guanyant. Crec que es fan les coses molt bé, la moto era nova i no hem tingut cap problema mecànic. És veritat que quan va plegar el Sam [Sunderland, primer líder], i amb el Toby [Price] tocat perquè l’acabaven d’operar al fèmur, tothom ho donava una mica per perdut, però el Dakar s’acaba l’últim dia. Un avantatge de KTM respecte d’altres equips és que no hi ha un número u, pot guanyar qualsevol de l’equip, i s’ha vist aquest any amb el Matthias [Walkner].

Encara no està definit. Seran proves de la copa del món de ral·li, alguna carrera tipus Erzberg i alguna del nacional d’enduro, per entrenar-me.

Crec que és un entrenament molt bo, per això faré curses del nacional. Però haver de disputar el mundial d’enduro em treia molta energia, perquè tens la pressió de guanyar, gairebé l’obligació. I molts maldecaps, havent de canviar tan sovint de la moto d’enduro a la de ral·li.

Tant de bo. De moment faré dos Dakars més en moto, que és el contracte que tinc amb KTM. Però cada vegada penso més en el cotxe. Tant de bo després d’aquests dos anys tingui l’oportunitat de formar-me com a pilot de cotxe i fer el canvi, però no sé si arribarà a passar.