En algun moment havia d’esclatar la frustració de Marc Márquez després de rebre quatre sancions en dues curses. I ahir, en el Gran Premi de les Amèriques, va arribar aquest moment. Vilipendiat per Valentino Rossi i qüestionat també per altres pilots, que demanaven mà de ferro contra el català per les seves accions irregulars a l’Argentina, Márquez va dir que ja n’hi havia prou i va deixar clar que les crítiques –pertinents, però també sobreactuades– no van adreçades a un pilot qualsevol, sinó a tot un campió del món. A Márquez no se li va acudir millor manera de respondre-hi que adjudicant-se la primera victòria de la temporada. I, a més, en una cursa neta, polida, sense polèmiques i feta en solitari des de la segona volta. Per només un punt no es va posar líder del campionat, posició que ara ocupa Andrea Dovizioso en substitució de Cal Crutchlow.

El català sortia quart per una sanció que va rebre en la qualificació –per haver obstaculitzat Viñales–, però no va necessitar la posició preferent per avançar fins al segon lloc en el primer revolt i fins al lideratge abans del primer pas per meta. Andrea Iannone, líder inicial, va intentar discutir la posició a Márquez, però no va agafar la traçada bona en el complicat primer revolt d’Austin i va continuar en el segon lloc.

La cursa, pel que fa a la primera posició, ja no va tenir més història. Márquez va rodar a un ritme inabastable per a la resta: va ser l’únic pilot capaç de baixar de 2:05 (quatre cops), i a mitja cursa ja tenia gairebé cinc segons d’avantatge. Rere seu, un desert de metres fins als pilots que van lluitar per la segona posició. Viñales, que havia sortit líder, rodava en la tercera posició, rere Iannone, però en la setena volta va aconseguir superar el seu rival italià, si bé a més de quatre segons de Márquez. Valentino Rossi, uns metres més enrere, intentava acostar-se a la lluita pel podi, però sense eficàcia. Una volta després, el líder del campionat fins aleshores, Cal Crutchlow, va caure en el revolt d’entrada a la meta. El britànic va poder tornar a pujar a la moto, però ja no va tenir possibilitats d’acabar la cursa en la zona de punts. També Àlex Rins, quan rodava vuitè, va anar per terra. Tot i que va mirar de continuar, el català es va veure obligat a retirar-se.

Amb les posicions de podi força definides, una nova lluita encara més enrere prenia protagonisme per les conseqüències que podia tenir sobre la classificació del campionat. Johann Zarco i Andrea Dovizioso rodaven quart i cinquè, posicions que situaven líder Márquez, però l’italià va superar el francès, maniobra que, per un sol punt, el va posar líder del mundial.

En algun moment havia d’esclatar la frustració de Marc Márquez després de rebre quatre sancions en dues curses. I ahir, en el Gran Premi de les Amèriques, va arribar aquest moment. Vilipendiat per Valentino Rossi i qüestionat també per altres pilots, que demanaven mà de ferro contra el català per les seves accions irregulars a l’Argentina, Márquez va dir que ja n’hi havia prou i va deixar clar que les crítiques –pertinents, però també sobreactuades– no van adreçades a un pilot qualsevol, sinó a tot un campió del món. A Márquez no se li va acudir millor manera de respondre-hi que adjudicant-se la primera victòria de la temporada. I, a més, en una cursa neta, polida, sense polèmiques i feta en solitari des de la segona volta. Per només un punt no es va posar líder del campionat, posició que ara ocupa Andrea Dovizioso en substitució de Cal Crutchlow.

El català sortia quart per una sanció que va rebre en la qualificació –per haver obstaculitzat Viñales–, però no va necessitar la posició preferent per avançar fins al segon lloc en el primer revolt i fins al lideratge abans del primer pas per meta. Andrea Iannone, líder inicial, va intentar discutir la posició a Márquez, però no va agafar la traçada bona en el complicat primer revolt d’Austin i va continuar en el segon lloc.

La cursa, pel que fa a la primera posició, ja no va tenir més història. Márquez va rodar a un ritme inabastable per a la resta: va ser l’únic pilot capaç de baixar de 2:05 (quatre cops), i a mitja cursa ja tenia gairebé cinc segons d’avantatge. Rere seu, un desert de metres fins als pilots que van lluitar per la segona posició. Viñales, que havia sortit líder, rodava en la tercera posició, rere Iannone, però en la setena volta va aconseguir superar el seu rival italià, si bé a més de quatre segons de Márquez. Valentino Rossi, uns metres més enrere, intentava acostar-se a la lluita pel podi, però sense eficàcia. Una volta després, el líder del campionat fins aleshores, Cal Crutchlow, va caure en el revolt d’entrada a la meta. El britànic va poder tornar a pujar a la moto, però ja no va tenir possibilitats d’acabar la cursa en la zona de punts. També Àlex Rins, quan rodava vuitè, va anar per terra. Tot i que va mirar de continuar, el català es va veure obligat a retirar-se.

Amb les posicions de podi força definides, una nova lluita encara més enrere prenia protagonisme per les conseqüències que podia tenir sobre la classificació del campionat. Johann Zarco i Andrea Dovizioso rodaven quart i cinquè, posicions que situaven líder Márquez, però l’italià va superar el francès, maniobra que, per un sol punt, el va posar líder del mundial.