Des d’avui fins al mes de setembre, el mundial de Moto GP farà honor al malnom clàssic de continental circus. Onze curses seguides, totes a Europa –incloent-hi el GP de Catalunya d’aquí a un mes i mig–, allà on batega el cor de la especialitat. Començant per Jerez, la primera cita clàssica del curs després del tastet de Qatar, l’Argentina i Texas.

El popular circuit andalús, ara rebatejat Ángel Nieto, haurà de confirmar si la igualtat en la general de la categoria reina –cinc pilots separats per tot just vuit punts– és real o només un compàs d’espera abans el gran favorit no agafi embranzida. L’exhibició del vigent campió Marc Márquez a Austin, fa quinze dies, va deixar ben clar que el Tro de Cervera corre en una altra òrbita, i que si res no es torça es col·locarà al capdavant de la taula més aviat que tard.

De fet, l’escenari és propici. L’Honda RC213V no només ha guanyat les dues últimes curses, amb Cal Crutchlow i Márquez, sinó que el company del cerverí a HRC, Dani Pedrosa, va ser el vencedor a Jerez l’any passat. El de Castellar sempre és molt competitiu en aquest traçat, tot i que fa encara no un mes de la seva lesió al braç dret. En canvi, el mínim que es pot dir de Yamaha i Ducati és que necessiten millorar. No debades, la sorpresa positiva del curs és Suzuki, que ja suma dos podis seguits, amb Àlex Rins a l’Argentina i amb Andrea Iannone a Texas.

Un altre element a considerar és el nou asfalt del circuit, que Honda ja va poder provar en uns assajos fa cinc setmanes i que Ducati també coneix. Michelin no en té gaires dades i oferirà pneumàtics simètrics al davant i asimètrics al darrere, més durs en el flanc dret.

Pel que fa al mercat de pilots, KTM va confirmar ahir que el francès de Yamaha Tech3 Johann Zarco serà el company de Pol Espargaró en l’equip oficial de Moto GP els pròxims dos anys. El de Granollers va renovar amb la marca austríaca fins al 2020 abans-d’ahir.