A punt de caramel
El mundial torna al Circuit de Barcelona-Catalunya, l’escenari de la pretemporada fa dos mesos, amb l’emoció pels núvols
Les quatre curses anteriors han tingut tres pilots i equips diferents com a vencedors
Millor, impossible. El mundial de F-1 aterra aquest cap de setmana a Montmeló després d’haver coronat tres pilots i equips diferents en les quatre curses anteriors: Sebastian Vettel (Ferrari), Daniel Ricciardo (Red Bull) i Lewis Hamilton (Mercedes), en aquest ordre. El vigent campió anglès encapçala la general de pilots, amb només quatre punts d’avantatge respecte del subcampió del 2017, Vettel. Els mateixos quatre punts que separen Ferrari i Mercedes en la taula de constructors, però aquí amb les bales vermelles al davant de les fletxes de plata.
L’indici més fiable de l’estat de forma dels equips en arribar al Circuit de Barcelona-Catalunya tal vegada sigui el lideratge de Ferrari en la classificació de marques. Vettel és l’únic pilot que ha repetit victòria –va guanyar les dues primeres curses, a Austràlia i Bahrain– i no seria desenraonat afirmar que molt bé les podria haver guanyat totes quatre, sense les neutralitzacions de la cursa a la Xina i l’Azerbaidjan que van capgirar el resultat. Tanmateix, sense cap trasbals estratègic provocat pel cotxe de seguretat –virtual o real–, ara mateix podríem estar parlant de la victòria de Hamilton a Melbourne, de dos triomfs seguits de l’altre Mercedes, de Valtteri Bottas, a Sakhir i Xangai –va encertar l’estratègia enfront de Vettel–, i d’un sol èxit del cap de files de Ferrari, a Bakú.
La conclusió és clara: el curs del 2018 està tenint un desenvolupament imprevisible. De retruc, la cursa catalana –la tradicional primera cita clàssica europea– serà clau per escatir si les tendències observades fins ara es confirmen. La més ferma és la competitivitat ja esmentada de Ferrari. L’equip italià viu una paradoxa. Vettel ha fet les tres últimes posicions preferents, però només ha estat capaç de convertir-ne una en victòria. En les dues últimes curses ni tan sols va pujar al podi. Paradoxalment, si a Bakú hagués mantingut la posició després de la represa en comptes d’atacar Bottas, hauria estat ell i no Hamilton el beneficiari de la punxada del finlandès en el gir següent. Però vaja, ja saben el que deia Ayrton Senna: “El dia que veus un forat i no t’hi llances, deixes de ser un pilot de curses.” Els aforismes dels clàssics mai caduquen.
Asfalt nou, rodes toves
En el bàndol de Mercedes, el cotxe és evidentment molt ràpid, però l’equip té dificultats per treure’n tot el suc a causa de la gestió de les rodes. En aquest sentit, el panorama al Circuit de Barcelona-Catalunya és incert per a l’equip de Brackley. El W09 va millor amb els compostos de pneumàtics més durs, però aquest any a Montmeló la gamma de Pirelli és un esglaó més tova, amb el mitjà, el tou i el supertou (en realitat són dos esglaons, perquè el mitjà del 2018 és el tou del 2017). Per primer cop des que Pirelli es va estrenar com a proveïdor únic de la F-1, el 2011, al traçat vallesà no es veurà el compost dur i, en canvi, hi debutarà el supertou (color vermell).
El canvi ha estat motivat pel nou asfalt del Circuit, llis i amb molta adherència, però amb un nivell força reduït de desgast i degradació de les rodes. De fet, Pirelli estrenarà demà uns pneumàtics amb una banda de rodolament 0,4 mil·límetres més fina, per prevenir el possible sobreescalfament de les cobertes provocat per la gran adherència de l’asfalt nou i les càrregues en els revolts ràpids i llargs característics de Montmeló, combinats amb un desgast gairebé nul. Una goma de menor gruix és com si ja presentés un desgast inicial fictici.
És clar que els equips ja van provar el nou asfalt durant la pretemporada, fa dos mesos. Però llavors Mercedes va fer el gros de la feina amb el mitjà, i no va fer cap intent de volta ràpida amb el supertou, cosa que Hamilton i Bottas hauran de fer dissabte per lluitar amb Vettel i Kimi Räikkönen per la pole. Llavors l’alemany va marxar de Montmeló com a flamant campió de l’hivern i ara hi torna empaitant Hamilton en la general. De retruc, la F-1 torna a casa amb l’emoció pels núvols i el campionat a punt de caramel.
Combat calent al centre del grup
Per si la lluita al capdavant no fos prou emocionant, la F-1 viu aquest any un combat encara més calent, si fos possible, en el centre del grup. Fins a cinc equips es disputen el títol oficiós de ser el millor dels altres rere els tres que han guanyat curses, Ferrari, Red Bull i Mercedes. McLaren i Renault són els únics que han puntuat sempre –al costat de Ferrari i Mercedes– i arriben a Montmeló separats per un sol punt. Els empaiten tres equips independents, Force India, Toro Rosso i Haas, que sumen menys de la meitat de punts que les escuderies de Woking i Enstone, però, paradoxalment, han aconseguit millors resultats parcials. Force India va començar el curs al ralentí –no va arribar a temps d’estrenar a Melbourne les evolucions previstes–, però l’equip de Silverstone és l’únic que ha pujat al podi al costat dels tres grans, gràcies al tercer lloc de Sergio Pérez a Bakú. I Toro Rosso va acaronar el calaix a Bahrain, amb un quart lloc de Pierre Gasly que, d’una revolada, va esmenar el millor resultat aconseguit per Honda en tres anys com a proveïdor de motors de McLaren. Tanmateix, l’equip de Faenza no ha estat capaç de replicar aquest nivell de forma en les dues últimes curses. Pel que fa a Haas, ara mateix estaria frec a frec amb McLaren i Renault si el daltabaix en les aturades a boxs de Magnussen i Grosjean a Austràlia no els hagués privat de creuar la meta quart i cinquè, respectivament. El centre del grup és tan ampli i competit que la brega per desempallegar-se del fanalet vermell només enfronta a Sauber i Williams, ara com ara amb avantatge per a l’equip suís.
No toca parlar de renovació
La renovació del contracte del Circuit de Barcelona-Catalunya amb la F-1 pot esperar. És el missatge que han transmès tant els directius de la instal·lació vallesana com els promotors del campionat els dies previs a la cursa d’enguany, la 28a seguida a Montmeló. L’acord vigent no venç fins després de l’edició del 2019, així que la falta de pressa té lògica per les dues bandes. Des del punt de vista del promotor, abans de parlar amb el Circuit toca resoldre la situació de les curses que acaben el contracte aquest any, Spa i Suzuka. De retruc, això dona aire al Circuit perquè es formi el nou govern a la Generalitat i, llavors sí, el promotor de la F-1 pugui tenir un interlocutor vàlid. Aquesta setmana, el president del Circuit, Vicenç Aguilera, va declarar a EFE que recomanarà al nou govern “que aposti fermament per la F-1” i va citar el mes d’octubre com a data encara viable per asseure’s a parlar de la renovació del gran premi, el pal de paller del pla estratègic dels pròxims anys, fins al 2021.
