Oriol Servià va fer curt de tres vol­tes per pujar al podi de les 500 Milles d’Indi­a­na­po­lis. El pilot gironí va fer una arris­cada jugada tàctica quan fal­ta­ven 43 de les 200 vol­tes, fent la cin­quena atu­rada a boxs apro­fi­tant la sisena neu­tra­lit­zació de la cursa per mirar d’arri­bar fins al final sense atu­rar-se més. En la volta 176, el pilot de la Scu­de­ria Corsa es va enlai­rar fins al pri­mer lloc quan els vuit cot­xes que el pre­ce­dien es van haver atu­rat. Neces­si­tava una altra neu­tra­lit­zació per garan­tir que tingués prou com­bus­ti­ble per com­ple­tar els 804 quilòmetres; dit i fet, en la volta 189 el seu amic Tony Kanaan va ser l’últim dels pilots que es van encas­tar con­tra el mur.

El català era el líder, seguit per Wil­son i Har­vey, amb la mateixa tàctica, i Will Power, el pri­mer dels que s’havien atu­rat amb la cursa llançada. Wil­son i Har­vey el van superar en la represa i es van haver d’atu­rar tot seguit, men­tre que Power, gas a fons, també va des­ban­car Servià, que de tota manera sem­blava que podia tenir a rat­lla Ed Car­pen­ter i entrar segon. Al final de la volta 197, però, el gironí també va haver de pas­sar pel box per car­re­gar uns litres addi­ci­o­nals i va cre­uar la meta dis­setè.

Havent arren­cat 26è, la seva cursa havia estat excep­ci­o­nal, i fins i tot va sal­var un bon ensurt en la volta 153, quan Sage Karam es va estim­bar davant seu men­tre Servià superava Dixon per col·locar-se setè, rere Power, Car­pen­ter, Rossi, Page­naud, Hun­ter-Reay i Andretti. En la neu­tra­lit­zació següent l’equip va deci­dir jugar-se-la i can­viar la tàctica res­pecte del grup cap­da­van­ter, una decisió que no va donar el fruit espe­rat de bon poc.

La cursa va ser pròdiga en inci­dents, com ara els de Sato –ven­ce­dor l’any pas­sat– i Danica Patrick, que va per­dre el con­trol del bòlid en la volta 68, quan era set­zena.