Eren les motos més grans en un circuit de 14 metres d’amplada, però això no va ser impediment perquè la cursa de Moto GP del Gran Premi d’Holanda visqués un recital d’avançaments, més de vuitanta, entre els vuit pilots que fins a les últimes voltes van tenir la possibilitat de lluitar per la victòria. Una cursa més pròpia de la categoria petita. Tot i que Marc Márquez (Honda) va poder obrir una diferència de dos segons gràcies a un ritme espectacular en les tres voltes prèvies a l’última (no va pujar d’1:34.5), les dades van acabar demostrant que la cursa a la catedral del motociclisme va ser la més igualada en la categoria reina en tota l’era de les quatre temps, estrenada el 2002.

Els principals pilots ja havien vaticinat en uns entrenaments molt igualats que la cursa seria molt ajustada, tal com va acabar passant. Entre Márquez, que va aconseguir la quarta victòria de la temporada, i el setè classificat, que va ser Tito Rabat (Ducati), hi va haver només setze segons de diferència. L’anterior distància màxima registrada entre les mateixes posicions va tenir lloc en el Gran Premi de Qatar disputat el març passat. Aleshores la diferència entre el vencedor, Andrea Dovizioso (Ducati), i el setzè classificat, Thomas Luthi (Honda), va ser de 24 segons. El que no hi va haver a Losail va ser un elenc tan gran de pilots amb possibilitats de guanyar o pujar al podi. A Qatar tres pilots van acabar com a mínim una volta líders: Dovizioso (5), Márquez (1) i Zarco (16). A Assen, van ser cinc: Márquez (8), Rossi (1), Viñales (1), Dovizioso (3) i Lorenzo (13). A Assen hi va haver sis pilots que van completar com a mínim una volta en posicions de podi, un més que en la cursa que obre el mundial, i que es van alternar fins a 17 en el lideratge.