Si de cas, Marc Márquez esperava esgarrapar més avantatge a Sachsenring, el circuit on fa nou anys que resta imbatut. “Però l’equip ja m’havia avisat. Aquesta Honda és menys forta en els seus punts forts i menys dèbil en els fluixos. Per això mateix, però, és un compromís millor.” Ja ho pot ben dir, perquè costa identificar un rival del cerverí per al títol d’aquest any. “Si em diuen que sortiria d’aquí amb 46 punts d’avantatge sobre el 46 [Rossi], ho hauria firmat”, va asseverar amb un somriure murri.

El líder del mundial era el favorit de la vigília, de manera que la cinquena victòria del curs no va sorprendre ningú. “Haver guanyat aquí els últims vuit anys era una pressió afegida, perquè tothom et pregunta quin serà el marge d’una nova victòria. Però que tingui facilitat per a aquest circuit no vol dir que no hagi de treballar fort”, va reconèixer. “Ara bé, espero que no caigui del calendari!”, hi va afegir, en al·lusió als rumors al voltant de la continuïtat de Sachsenring en Moto GP.

Que va ser una victòria treballada es va palesar durant els entrenaments, quan Márquez es va centrar en la posada a punt amb vista a una cursa que, tal vegada, es preveia més ajustada, després del festival d’avançaments de la prova anterior, a Assen, fa quinze dies. Amb tanta feina, el futur vencedor tenia ben apamada l’estratègia de cursa. “Per mi era tan clar, tan obvi, que en el warm-up ja ho he provat”, va dir. Amb un pneumàtic tou usat al darrere, Márquez va posar en pràctica durant l’escalfament matinal la tàctica guanyadora que utilitzaria quatre horetes més tard. “Quan rodava cuidant els pneumàtics, feia 1:21 alts; quan anava a totes, 1:21 mitjos, i no passava d’aquí. Per tant, en la cursa he rodat a aquest ritme, i quan Rossi s’ha acostat a mig segon he decidit esprémer les gomes, i després ja veuria què passava”, va explicar.

El que va passar és que va fer la millor volta de la cursa (1:21.6) i es va tornar a distanciar de l’italià, segon de la general sense haver guanyat cap cursa. Potser va ser més difícil la primera part de la cursa, quan va desaprofitar la posició preferent i va perdre dos llocs. Però el seu ritme constant li va permetre seguir el guió previst sense alterar-se, recuperar el primer lloc i sumar una “increïble” novena victòria a Sachsenring. Era tan clar, tan obvi...