La derrota més dolça
Ducati fa el doblet en el GP de la República Txeca amb Dovizioso i Lorenzo, però Márquez és més líder de la general amb el tercer lloc en la seva 100a cursa de MotoGP
El cerverí suma el vuitè podi en deu curses disputades
Havia avisat que un segon o un tercer lloc rere les Ducati, per exemple, seria un bon resultat amb vista a l’objectiu final del curs –el títol–, però que tanmateix no pensava sortir batut de bon començament. Dit i fet, el guió del GP de la República Txeca semblava que l’hagués escrit Marc Márquez, protagonista d’un fort duel amb les bales vermelles d’Andrea Dovizioso i Jorge Lorenzo fins a l’última volta. Fins al desè revolt, quan només en faltaven quatre, no va decidir tirar la tovallola i sumar setze punts d’or.
Com també havia predit, Valentino Rossi, segon de la general, va “ser allà” durant la cursa, però no va entrar en la lluita per la victòria en la segona meitat de la prova i va acabar quart, de manera que el cerverí és més líder del mundial després del seu 100è gran premi de MotoGP. Aquest any ja suma vuit podis en deu curses. Encara que sembli increïble, el tercer lloc d’ahir és el resultat dins dels punts més magre del cerverí. A més, amb la caiguda de Maverick Viñales en la primera volta, el Tro és l’únic pilot que ha acabat totes les curses, per bé que dues fora dels punts.
Lorenzo, a l’atac
Les hostilitats van començar de seguida, amb Lorenzo que va avançar Márquez en la segona volta i es va col·locar tercer rere Dovi i Rossi. El ritme era d’1:57 baixos i 1:56 alts, més lent que no es preveia, perquè la gestió de les rodes preocupava tothom. Tots els capdavanters van muntar rodes dures al davant i al darrere, encara que la temperatura de l’asfalt era més baixa que els dies anteriors –fins i tot es va arribar a témer que caigués un xàfec i es repetís la cursa flag to flag (amb canvi de moto) de l’any passat a Brno–. Les excepcions van ser les Yamaha, amb mitjà al davant per a Rossi i tou al darrere per a Zarco i Viñales.
Dovizioso va dur el pes de la cursa i, de fet, va liderar totes les voltes tret de tres que va encapçalar Rossi abans de l’equador de la cursa. En les nou proves anteriors, el 46 havia liderat tot just una volta, a Assen, però tanmateix ahir es va trencar una ratxa de dotze curses seguides amb una Yamaha dalt del podi. Rodar primer va permetre a Dovi gestionar el desgast de les cobertes. En canvi, Lorenzo va haver d’alentir la marxa i caure fins al cinquè lloc, després d’una altra escaramussa amb Márquez, per mirar d’arribar a les últimes voltes amb prou goma per atacar. “És el primer cop que segueixo aquesta tàctica en MotoGP”, va revelar el balear.
No serà pas l’últim, veient el suc que va treure de la jugada. Quan faltaven sis voltes, el 99 tornava a ser tercer, a punt per a l’atac final. En la volta 18 –en faltaven tres– va superar Márquez en el penúltim revolt i tot seguit va superar Dovi per l’interior en l’últim. De tercer a primer en dos revolts, però va anar llarg i l’italià va recuperar el lloc.
Lorenzo ho va tornar a provar en l’antepenúltima volta i va tornar a anar llarg. A partir d’aquí es va haver d’oblidar de Dovi i centrar-se a defensar el segon lloc de l’atac del 93, que encara no havia tret la calculadora. El Tro va encalçar el balear en les dues últimes voltes sense cap mena de consideració cap al seu folgat coixí de punts. La lluita entre els futurs companys d’HRC va deixar via lliure a Dovi, però l’italià no va deixar de cargolar el puny. Va fer la seva millor volta en l’última (1:56.742), un registre batut a continuació per Lorenzo (1:56.640) i Márquez (1:56.729).
LES DADES
Marc Márquez
Va tenir cap en una cursa en què era important continuar sumant, però no es va rendir fins al final de l’última volta.
Tito Rabat
Va ser dels primers a rodar per sota d’1:57, però la moto el va deixar a l’estacada quan era onzè, rere Pedrosa.
Aleix Espargaró
L’Aprilia es va trencar dissabte i sortia des de la cua, però va esgarrapar l’últim punt en la seva reaparició.
Dani Pedrosa
Va superar les Suzuki i va entrar vuitè, però la falta d’adherència de sempre no el deixava atacar a gust.
Maverick Viñales
Era l’únic pilot que havia puntuat en totes les curses, però sortia dotzè, i Bradl i Smith el van tirar en la primera volta.
Pol Espargaró
Com Aleix en la cursa anterior, no va córrer de resultes d’una lesió en l’escalfament. Es va trencar la clavícula.
Àlex Rins
L’onzè lloc rere el seu company Iannone és el pitjor resultat del curs, zeros a banda. Perdia empenta en tracció.
