Marc Márquez
Pilot d’Honda HRC
“Encara queden cinc curses...”
“L’única manera de recuperar 72 punts en cinc curses a Marc seria que ell no hi corregués.” Marc Márquez no va poder evitar somriure mentre Dovizioso reconeixia en la roda de premsa després del GP d’Aragó que el títol ja és dat i beneït, però no vol sentir-ne a parlar. “Encara queden cinc curses; hi ha el factor risc, el factor mecànic...”, va advertir.
El pilot cerverí va explicar que la clau de la victòria a Motorland va ser, paradoxalment, la caiguda que va tenir en l’escalfament matinal. “Allò em va convèncer a muntar el pneumàtic tou al darrere en la cursa. Volia sentir el límit del pneumàtic, i amb el tou el sentia però amb el dur [el que calçava durant l’escalfament] no”, va raonar, i hi va afegir: “Abans de caure ja veia que amb el dur era capaç d’anar ràpid però no estava a gust; la caiguda m’ha acabat de fer decidir.” L’aposta de combinar el dur davanter amb el tou li va permetre tibar en l’últim terç de cursa i escapolir-se de Dovi –amb el dur al davant i al darrere– en els últims dos girs.
La caiguda de Lorenzo
L’altra clau de la cursa va ser la sortida, en què Jorge Lorenzo va anar a terra. Márquez no se’n va adonar –“No he vist la pissarra, m’ha estranyat no veure’l”– i ho va qualificar d’incident de cursa, un veredicte que el 99 no va compartir. El líder ho va explicar així: “He frenat per dins, a la zona bruta, i se m’ha blocat del davant perquè tots dúiem el dur. He vist que Jorge era a l’exterior i començava a tancar la trajectòria. Per no tenir cap contacte he deixat els frens per anar a girar jo sol ben lluny. Sí que és cert que aquí la zona bruta llisca molt i cal tenir sang freda per no donar gas a fons de cop.”
La rèplica de Lorenzo en calent va ser contundent: “Des de fora sembla culpa meva i no és així. M’ha fet el mateix que a Àustria [al tercer revolt], però allà vaig guanyar i no vaig dir res. Només espero que vingui a demanar-me disculpes, perquè ell sap el que ha fet.”
