Set paradisos
Márquez sentencia el mundial de Moto GP amb la victòria en una cursa vibrant a Motegi que acaba amb caiguda de Dovizioso i s’embutxaca el seu cinquè títol de la categoria i el setè en totes les classes
Marc Márquez va segellar el seu cinquè títol mundial de Moto GP –i el setè en totes les categories– sense necessitat d’esperar-se al Gran Premi d’Austràlia. El pilot de Cervera es va imposar en la cursa del Japó i va aconseguir la vuitena victòria de la temporada. Malgrat que no tenia necessitat d’atacar –tothom tenia assumit que el títol difícilment se li podia escapar–, Márquez no va voler demorar més el desenllaç del mundial i va passar a l’acció amb l’objectiu de superar Andrea Dovizioso, líder sòlid la gran part de la cursa i pràcticament l’únic rival que podia posposar la consecució del títol per part de Márquez. Una caiguda de l’italià en la penúltima volta, dues després d’haver estat superat pel català, feia Márquez automàticament campió del món i també li aplanava el camí cap a la victòria a Motegi, la quarta que hi aconsegueix.
Amb només 25 anys i 246 dies, Márquez ja és el pilot més jove amb cinc títols en la categoria reina (supera Valentino Rossi, que tenia 26 anys i 221 dies) i també el més jove que en guanya set en totes les classes (supera el rècord de Mike Hailwood, que tenia 26 anys i 140 dies). A més, el català iguala els cinc títols de l’australià Mick Doohan en la categoria reina –i es converteix en el segon pilot que ho aconsegueix amb la marca Honda– i ja només els italians Giacomo Agostini (8) i Valentino Rossi (7) en tenen més que ell.
Atacar? I tant
Márquez no tenia la cursa de cara. Dovizioso sortia primer i s’havia mostrat molt sòlid tot el cap de setmana. A més, el català, havia de remuntar des de la sisena posició de la graella, des de la qual la victòria va molt més cara –només havia guanyat tres curses sense sortir de la primera fila–. Però en el primer revolt, Márquez ja havia remuntat tres llocs per l’interior i es posava segon abans del primer pas per meta. Què es podia esperar, de Márquez? Donaria per bona la segona posició o passaria a l’atac per desbancar Dovizioso i segellar el títol. Fins a la meitat de la cursa no es van endevinar les intencions del de Cervera. Després de passar momentàniament a la tercera plaça –el va superar Cal Crutchlow–, Márquez va recuperar el segon lloc i no deixava la roda de Dovizioso.
Va ser en la quinzena volta en què Márquez va llançar el primer avís. Ho va provar en una acció arriscada en la qual va poder superar Dovizioso, però el català va trepitjar l’herba –l’ensurt va ser dels grossos– i l’italià recuperava tot seguit el lideratge. Márquez no va perdre la roda del seu rival tot i l’incident, però feia de mal dir si tornaria a prendre riscos. Coneixent el seu caràcter inconformista, tot feia preveure que sí. Això, sí, Dovizioso es mostrava molt ferm i un digne rival que no dona la batalla per perduda fins al final. Una actitud digna d’elogi.
La cursa agafava ritme i guanyava tensió amb el pas de les voltes. En el dinovè gir, Dovizioso feia la volta ràpida (1:45.696), però Márquez, enganxat com una paparra, l’hi prenia per unes poques mil·lèsimes (1:45.646). Márquez no es deixava res al calaix, ho estava donant tot i quedava clar que tornaria a intentar un avançament. I aquest va arribar en la volta 21, amb un interior en la corba nou que, aquest cop sí, va donar fruits. Márquez passava líder per primer cop per la meta, a només tres voltes del final. Ara era Dovi qui no perdia la petja, però l’italià, forçat per un ritme alt, va cometre una errada en la penúltima volta. Va perdre l’adherència de la roda del davant en la desena corba i va anar a terra. Final. La caiguda donava el títol a Márquez. Lloable va ser l’actitud de l’italià, que va tornar a pujar a la moto i es va reincorporar a la cursa per acabar en la divuitena posició. Molta categoria.
Ja res no separava Márquez del títol mundial, però tampoc de la victòria. El català va celebrar els dos èxits amb tanta efusió que fins i tot li va sortir l’espatlla de lloc –el desembre ha de passar pel quiròfan per corregir aquest problema–. Cal Crutchlow va aconseguir la segona posició i Àlex Rins, excel·lent, va pujar al podi per tercer cop aquesta temporada. Els dos pilots oficials de Yamaha van acabar per setena vegada aquesta temporada tots dos fora del podi. Valentino Rossi va ser quart i Maverick Viñales només va poder quedar setè, just davant de Dani Pedrosa. Pol Espargaró va acabar en zona de punts (13è) i el seu germà Aleix va retirar-se.
Bagnaia, vencedor per desqualificació de Quartararo
Fabio Quartararo va ser desqualificat de la cursa de Moto 2 i finalment la victòria va anar a parar a les mans de Pecco Bagnaia, que havia creuat la meta segon i s’acosta cada cop més al títol mundial. Els comissaris van sancionar Quartararo perquè no portava la pressió dels pneumàtics reglamentària. Amb aquesta desqualificació, Lorenzo Baldassarri va pujar al segon lloc i Miguel Oliveira va entrar al podi. Bagnaia, que és líder de la general amb 35 punts més que Oliveira, tindrà la primera oportunitat de ser campió a Phillip Island. Àlex Márquez, amb una fissura a l’espatlla que es va fer en els entrenaments, va acabar en una excel·lent quarta posició.
A Moto 3, la victòria de Marco Bezzecchi, combinada amb la caiguda del líder Jorge Martín, va deixar els dos pilots separats per només un punt. El gironí Albert Arenas vatenir una caiguda.