Ara que té 25 anys
Márquez té el millor palmarès de la història d’un pilot amb un quart de segle, i fins i tot supera tots els registres de Valentino Rossi
A la seva edat, Doohan no tenia cap títol i només havia aconseguit un triomf i sis podis
Durant la temporada 2018, Marc Márquez ha complert un quart de segle de vida –va néixer a Cervera el 17 de febrer del 1993–. Són 25 anys que han donat per a molt en la trajectòria del pilot lleidatà. S’ha convertit no només en el talent més important que ha tingut el motociclisme d’aquest segle, sinó també en el millor pilot del panorama actual i en un dels millors de tots els temps. Ho avalen set títols, 69 victòries, 115 podis i 78 posicions preferents. Els seus números estan a l’abast de poquíssims, i això fa que, malgrat la seva joventut –li queden encara molts anys de carrera–, Márquez ja ocupi els primers llocs en tots els rànquings històrics. Justament és aquesta joventut la principal causa que encara no lideri la majoria d’aquests rànquings –només encapçala el de posicions preferents (78)–. És qüestió de temps.
Ni Rossi ni ningú
Però què passa quan es comparen els números de grans llegendes del motociclisme amb els de Márquez a l’edat de 25 anys? Doncs que ningú, ni tan sols Valentino Rossi, supera el palmarès de Marc Márquez. Repetim-ho. Ni tan sols el totpoderós Rossi. El català acumula un títol més (7), una victòria més (69), 14 podis més (115), 43 posicions preferents més (78) i dues voltes ràpides més (60) que Rossi en la temporada en què l’italià va complir un quart de segle (2004). Márquez el supera en tots els registres. Tant a ell, que és considerat, amb raó, el millor pilot de tots els temps, com a la resta de pilots llegendaris. Márquez, a més, encara pot millorar sensiblement els seus registres amb 25 anys, perquè la temporada no s’ha acabat i queden tres proves per disputar-se. En la comparació amb Rossi, això sí, cal destacar que Márquez va debutar en el mundial dues temporades abans que l’italià –tenia 15 anys acabats de fer– i que ha disputat 43 curses més que l’italià quan tenia 25 anys.
En la comparació amb altres grans pilots de la història, sobta l’edat tardana a la qual van fer eclosió alguns d’ells. És el cas, per exemple, de l’italià Giacomo Agostini, el pilot amb més títols (15) i victòries (122) de tots els temps. El curs en què va fer els 25 anys (1967) només havia aconseguit dos títols i 16 victòries en 47 curses i quatre temporades disputades. Agostini va assolir el seu impressionant palmarès perquè va allargar deu anys més la seva carrera, però sobretot perquè combinava els campionats de 350 i 500 cc –ara els pilots només disputen una categoria per curs– i va poder signar cinc doblets consecutius (1968, 69, 70, 71 i 72).
Encara més impactant és la comparació amb Mick Doohan, amb qui Márquez va empatar diumenge a cinc títols en la categoria reina. El pilot australià tot just va debutar en el mundial de motociclisme la temporada en què feia 24 anys (1989). En la següent, quan complia els 25, només acumulava una victòria i sis podis. El primer títol no el va aconseguir fins al curs en què va fer 29 anys (1994).
La trajectòria de Márquez suscita una pregunta. Ningú sap on serà capaç d’arribar, però, si continua així, serà capaç de batre els números absoluts de Valentino Rossi –encara en actiu– i prendre-li el títol de millor pilot de la història?