Qui no s’arrisca no pisca
Loeb s’imposa en un final d’infart a Salou gràcies a l’encert en el muntatge de pneumàtics
Ogier, segon, és el nou líder del WRC, al davant de Neuville
La llegenda de Sébastien Loeb i la seva vinculació amb Salou són una mica més grans des d’ahir. El pilot alsacià es va imposar en el ral·li Catalunya-Costa Daurada sis anys després del seu últim curs complet, el 2012, quan va vèncer per vuitè cop seguit en la cursa del RACC. Ahir hi va sumar la novena victòria i va establir el nou rècord de l’interval més llarg entre el primer triomf i l’últim en la mateixa prova del WRC, tretze anys (l’anterior, dotze, el compartien Markku Alén, a Portugal i en el Mil Llacs, i Carlos Sainz, a l’Argentina). Loeb va començar la ratxa el 2005, l’any que el ral·li Catalunya va aterrar a la demarcació tarragonina.
Per si no fos prou, el desenllaç de la cursa encara va excedir el nivell d’emoció dels dies anteriors. Loeb va bastir el triomf a quarts de set del matí, quan a Port Aventura World encara plovisquejava. Tots els pilots capdavanters van optar per sortir del parc d’assistència amb les rodes toves, en previsió d’un asfalt moll. Tret de Loeb, que trenta segons abans d’arrencar va fer que li muntessin les dures, fent cas de la informació que les pistes s’estaven assecant. La va encertar, i després del primer pas per Riudecanyes ja havia saltat del tercer lloc al primer.
Val a dir que el nou cops campió del món va poder arriscar perquè no s’hi jugava res. Thierry Neuville, Sébastien Ogier i Ott Tänak, els aspirants al títol, ni tan sols es podien plantejar el muntatge de Loeb, perquè les cobertes dures els haurien enfonsat en cas de pluja. Les toves, capaces de copiar millor l’asfalt si estigués moll, eren l’única opció per a ells.
Amb tot, Loeb va estar a punt d’engegar-ho tot a rodar en el segon pas pel dònut de Riudecanyes, ja amb tots els pilots amb rodes dures després de la mitja part. Va quedar entregirat i va perdre al voltant de vuit segons, de manera que Ogier s’hi va acostar a només 3.6 abans de l’últim tram, Santa Marina 2. Allà Loeb només va cedir set dècimes a Ogier i es va imposar per 2.9.
L’última etapa va ser cruel per a Latvala, líder dissabte, que va acaronar una barrera i va punxar. L’últim cop de teatre es va esdevenir en l’últim tram. Neuville –fins aleshores líder del mundial– va trencar una llanta en una cuneta en els últims metres i va caure del podi, superat per Elfyn Evans, el company d’Ogier a M-Sport. Malgrat veure’s superat per Loeb, el francès va fer una bona operació a Salou: és el nou líder del mundial quan només falta una prova i, a més, l’any vinent pilotarà el Citroën guanyador a Salou amb Loeb.
Un lleu error descavalca Nil Solans del podi
Nil Solans va perdre l’oportunitat de pujar al podi del WRC2 a Riudecanyes 1. El de Matadepera anava a totes en la lluita pel segon lloc amb el nou campió Jan Kopecky –només tres dècimes els separaven– i va punxar quan va acaronar una barrera que sobresortia en un revolt d’esquerres, un error semblant al de Latvala. El temps perdut per canviar la roda el va relegar al cinquè lloc. “Ha estat culpa meva; no m’hauria d’haver arrambat tant.” El seu germà Jan va vèncer la Beca Júnior R2 (puntuava només l’etapa de terra) i també la categoria R2 al final de la prova. Pep Bassas va ser segon en la Beca i tercer en R2.