La cursa de Pol Espargaró –a terra en la setena volta, dalt del podi al final– il·lustra prou bé la bogeria que va ser el GP del País Valencià de Moto GP i el joc que van donar els capricis de la pluja. Amb prou feines espurnejava sobre la graella, però tan bon punt es van apagar els semàfors el cel es va obrir de gust, fins al punt que la prova es va haver d’interrompre durant la catorzena volta. Després de la represa, amb la distància reduïda a les 14 voltes que faltaven, Andrea Dovizioso es va mostrar imperial al manillar d’una Ducati d’allò més manejable sota la pluja, i va vèncer, seguit per Àlex Rins i el petit dels Espargaró.

Pol havia continuat endavant després de la caiguda, va poder canviar de moto durant la interrupció i es feina creus de veure’s dalt del podi, el primer en Moto GP per a ell i també el primer de KTM en la categoria reina. Un gran resultat del de Granollers en unes condicions que no li eren gaire plaents quan corria en Moto 2.

Rins havia liderat la primera part de la cursa però no es va atrevir a demanar-ne la interrupció quan el xàfec va refermar. Va ser Desmodovi qui va aixecar el braç just quan havia superat la Suzuki del 42, i la bandera vermella va onejar tot seguit. El pilot barceloní va arrencar com un esperitat –avantatjava el subcampió del món de quatre segons en la sisena volta– i en la segona sortida va mirar de fer el mateix, liderant la primera volta abans que el 4 el superés al començament de la segona volta. Més endavant ho va fer Valentino Rossi –setzè en la graella inicial–, però l’italià va caure quan només faltaven quatre voltes. Així, Rins va igualar el segon lloc de fa quinze dies a Sepang i va sumar el cinquè podi del curs (el novè de Suzuki, que no n’aconseguia tants des del 2000).