Sí, sempre dic que em sento un privilegiat per poder gaudir de tot això, per estar vinculat al món de la competició. Amb tot el que m’ha passat en la meva vida, que puguem ser avui aquí, amb un equip per anar al Dakar... Hi ha alguna cosa millor? En el meu cas, no. Tota la meva vida gira a l’entorn de les curses; primer, l’enduro, ara, el ral·li raid. Hem tingut mil dificultats i som aquí amb un equipàs. Ja tinc ganes d’arribar a Lima, agafar el cotxe i sortir a la primera etapa, cap a Pisco.

Sí. Segur que l’Isidre no ho fa tot bé en el seu dia a dia i en la vida, però esportivament sí. Hem dibuixat un programa esportiu molt maco, que ens ha permès provar tots els canvis que hem fet en el cotxe per veure si eren fiables, amb uns resultats molt bons i amb unes sensacions encara millors. Arribem al Dakar 2019 amb la feina feta.

Encara que les curses hagin estat les mateixes, aquest any hem fet més tests, que de vegades són tant o més importants que la mateixa cursa. El que ens ha portat tot això és que som capaços de ser més competitius sense assumir més risc del que assumíem aleshores. És a dir, hem posat el cotxe tant al nostre gust i tan a punt que ens permet treure’n tot el rendiment, i això em fa sentir bé.

És un molt bon cotxe. No tenia sentit canviar-lo. Teníem la possibilitat d’anar amb un bugui, perquè Sodicars en té un, amb motor V8. Però nosaltres vam prendre nota de totes les coses que no ens van anar bé per redreçar-les aquest any. Com a mínim són dos o tres anys amb un cotxe per treure’n el màxim rendiment. Si canvies de cotxe cada any, quan t’hi has adaptat ha acabat la cursa. Abans d’estar en un equip oficial, aquest cotxe ens aporta tot el que ens pot aportar. Per poder anar millor, només faria falta fer un pas més i anar a Toyota o a Mini.

Sí, les bases del Repsol Rally Team són les correctes. Un equip que ens permeti agafar confiança, fer quilòmetres i aprendre, abans –si es dona el cas– de fer un pas més. Només n’hi ha un altre, de pas...

Penso que arribarà més aviat que no pas tard. Ara, quan? No és una decisió que prengui jo.

No, no, no. L’objectiu de l’Isidre Esteve amb cotxe al Dakar és pujar un dia en un cotxe dels de davant, per tenir les mateixes oportunitats que els altres pilots per guanyar etapes i lluitar per ser al davant. Estem fent el camí perquè el nostre objectiu final és aquest.

Sí. No sé quan arribarà, això, però som en el camí i tenim els companys de viatge per poder-ho fer.

A nosaltres ens agrada. Ja ens va agradar molt l’any passat. Som conscients de les dificultats, però ens agrada fer aquest tipus d’especials. Perquè no són especials de plantar-se a la pista, gas a fons, i esprémer les prestacions del cotxe sense més dificultat que la conducció en si. Ens agrada que sigui difícil de navegació, que hi hagi dunes difícils de passar, que sigui complicat trobar els passos, que sàpigues quan has de sacrificar... Ens agrada la gestió de la cursa, del temps i de la dificultat...

És clar, no estic dient que m’hagi de sortir tot bé. Però, com més difícil, més ganes tinc d’afrontar-ho i més em motiva; després em pot sortir bé o malament, com a tots els altres, però m’hi trobaré més còmode.