Márquez i Bou, campions en sèrie
Marc Márquez guanya la meitat de les curses i aconsegueix el setè títol mundial, el cinquè en Moto GP
Toni Bou suma un altre doblet en trial, malgrat una lesió a l’esquena
Marc Márquez i Toni Bou van mantenir el 2018 la primacia catalana en els campionats del món de Moto GP i trial, respectivament. El cerverí va sumar el setè títol mundial, als 25 anys, el cinquè en sis cursos completats en la categoria reina. Per la seva banda, el pierenc va afegir un altre doblet en les modalitats de l’equilibri dinàmic a l’aire lliure i sota sostre, i acumula 24 corones mundials, als 32 anys. A la pràctica, resta imbatut des del 2007, quan va entrar a Honda HRC i va agafar el manillar de la Montesa Cota 4RT de quatre temps. Els colors del totpoderós equip japonès agermanen els èxits dels dos campions catalans en dues especialitats ben diferents en què tots dos van palesar un domini incontestable.
De fet, el curs de Marc Márquez amb l’RC213V va ser el més reeixit del 93 d’ençà de la ratxa de deu victòries seguides el 2014. Més Tro que mai, el cerverí va guanyar nou curses el 2018 malgrat la rèplica de Ducati, que en va guanyar set amb Andrea Dovizioso (4) i Jorge Lorenzo (3). Tanmateix, més que el nombre de triomfs, la dada que defineix el curs del 93 són els 14 podis i quatre zeros en 18 proves disputades.
El seu punt més baix va ser la polèmica cursa a l’Argentina, la segona del curs, quan el van penalitzar tres cops i va fer caure Valentino Rossi. Es va refer amb tres victòries seguides abans d’anar a terra a Mugello. Marc va ser el pilot que va caure més en Moto GP, 23 cops, però només dos en cursa (el segon en la cloenda a Xest, quan ja tenia el títol al sarró). En canvi, el subcampió Dovi només va caure cinc cops, però quatre en cursa. El Tro va reblar el clau del seu estil de pilotatge, ple de lliscades i salvades inversemblants durant els entrenaments per trobar el límit amb vista a la cursa. Sovint no aconseguia aixecar la moto, però els resultats van fer bo el mètode.
Maverick Viñales va obtenir la desena victòria catalana del curs en la categoria gran, i Àlex Rins i Pol Espargaró també van pujar al podi. Però no ho va fer Dani Pedrosa, que a mitjan curs va anunciar la seva retirada, als 33 anys. El seu substitut a HRC –i nou company de Márquez– és el balear Jorge Lorenzo.
Els números de Toni Bou en el trial van ser igual d’aclaparadors. El de Piera va vèncer en set de les nou proves a l’aire lliure, un cop refet d’una lesió a l’esquena al febrer, quan ja havia guanyat les cinc primeres proves en pista coberta del curs. Les seqüeles amb prou feines es van notar en el seu exercici, però va fallar en la doble cita al Japó. El cap de setmana a Motegi es va saldar amb dues victòries per a la gironina Gas Gas, per al també gironí Jeroni Fajardo i per al jove basc Jaime Busto, antic deixeble de Bou a Montesa. L’anoienc, però, va reprendre el seu full de ruta triomfal a partir de la cita següent, a Andorra, on va igualar les 99 victòries del mític Doug Lampkin, i al final del curs ja n’acumulava 104. A banda de lluir els mateixos colors, en això de batre rècords Toni Bou i Marc Márquez també són pastats.