Gerard Farrés: És un gran pas: canviar de les dues a les quatre rodes, en el meu cas, i passar d’anar amb moto a fer de copilot, en el cas del Dani. Ens hem ajuntat dos amics, ambiciosos, que acumulem molta experiència en el Dakar, amb bons resultats, i ara tenim un projecte guanyador amb el Can-Am Monster Energy.

Dani Oliveras: El meu objectiu era continuar amb moto, però al final vaig haver de tocar de peus a terra. Quan en Gerard m’ho va plantejar, vaig pensar: “Per què no?” La feina de copilot la sabem fer; anar amb moto és pràcticament el mateix. La diferència és que el copilot ha de transmetre la informació al pilot. Hem hagut d’aprendre a comunicar-nos.

D.O.: Tornar a la moto ho veig complicat. Però sí que veig la possibilitat de continuar en aquest món fent molt bé la feina de copilot. Quan penses en el copilot, no és qui pilota el cotxe, però en realitat sí que ho fa: jo soc qui guia el Gerard. Si pogués agafar un volant, estaria encantat, perquè a tots ens agrada competir, però ara no hi penso.

G.F.: No, i ara! Quan vaig plegar de les motos, hi havia una porta oberta per fer això, però no ho veia gens fàcil. El 2018 he pogut córrer el campionat d’Espanya amb un equip d’aquí, l’FN Speed de Santi Navarro, i al juliol South Racing [el preparador dels Can-Am] ens va confirmar que ens portaria al Dakar amb un equip per guanyar. Quan el Dani no va trobar una moto, me’n vaig poder aprofitar. El copilot perfecte és el que ve de la moto. Li vaig dir: “Dani, com a amic, no me n’alegro, però des del punt de vista professional, egoistament, sí.”

G.F.: Sí, en tots els sentits. Un copilot ha de saber fer el que sap fer ell. El que tenen de bo els pilots de motos és que ja han fet de copilot i saben llegir el terreny. A més, el Dani és molt bon mecànic, sí. Anar amb ell va ser una decisió meva; es tractava de visualitzar el que necessitava i posar-li cara. El que cal és que des de fora es valori més la tasca del copilot. La seva feina és tan important com la meva o la d’un mecànic.

D.O.: No ens ha costat gens. Hi ha moments de riure i altres de més tensió. En moto vas sol però vas fent la teva feina; en cotxe és el mateix.

G.F.: Aquí hi ha una mala lectura. Tenim la nostra categoria; si guanyem els cotxes, quin problema hi ha? Nosaltres volem guanyar entre els SxS; quedar davant d’un cotxe –virtualment, perquè no es veurà en la classificació– no ens serveix de res. Un altre tema són els UTV Open, que són SxS encara més lleugers, i aquests sí que corren junt amb els cotxes, però la seva fiabilitat és pitjor.

D.O.: Sí, perquè hi ha més dunes i sorra, i els buguis no s’hi enganxen. Si fos un terreny més dur i amb més pistes no tindríem res a fer.

G.F.: Primer, a veure com va aquest Dakar, que és vital per a nosaltres. Depenent del resultat, s’obrirà un camí o un altre. Després, hem de veure cap a on va el creixement dels buguis. Potser acabaran sent la categoria reina del Dakar en el futur. Però no depèn de nosaltres. El que depèn de mi i del Dani és el resultat. Ho hem de fer bé.