Márquez i els altres
El cerverí aconsegueix a Termas de Río Hondo la seva victòria més dominant en Moto GP
El pilot d’Honda lidera totes les voltes de la cursa i ja encapçala la general del mundial en solitari
De vegades els campions donen un cop sobre la taula i no deixen ni les engrunes per als rivals. El segon cap de setmana del curs a Termas de Río Hondo va ser una d’aquestes ocasions. Marc Márquez va ser el més ràpid en totes les sessions d’entrenaments del GP de l’Argentina de Moto GP –només va cedir el segon lliure de divendres, quan no va muntar rodes noves en els últims deu minuts i va caure del primer lloc al vuitè– i va liderar les 25 voltes de la cursa amb una autoritat incontestable. Per acabar-ho d’adobar, Valentino Rossi (Yamaha) va superar en l’última volta el seu compatriota i vencedor a Qatar Andrea Dovizioso (Ducati), de manera que el català ja és el líder en solitari del mundial.
El segon millor pilot català va ser Àlex Rins (Suzuki), excel·lent cinquè havent arrencat setzè. En canvi, Maverick Viñales (Yamaha) va caure en l’última volta, quan el va envestir el seu company de marca Franco Morbidelli. L’empordanès, però, rodava només setè després d’haver sortit malament des de la primera línia, al costat de Márquez.
Ritme inabastable
Allà, amb tots els pilots aturats a la graella abans que s’apagués el semàfor, va ser l’únic moment que el Tro va permetre que els rivals el guaitessin de prop. Un cop en marxa, l’Honda del 93 va esdevenir una estrella fugaç en l’horitzó. El campió català va mantenir fins a la volta 15 un ritme inabastable d’1:39 mitjos i alts, fins a establir un avantatge màxim de 12.7 segons en la volta 22, quan en faltaven tres.
Entre la resta del grup, només Morbidelli i Cal Cruthlow (Honda) van baixar d’1:40 en la seva millor volta. Tanmateix, l’anglès, vencedor l’any passat a l’Argentina, rodava a la cua del grup, sancionat per haver saltat la sortida, però va demostrar que tenia ritme per ficar-se en la lluita pel segon lloc. Per la seva banda, l’italià va pagar la seva agressivitat –el deixeble es va permetre el luxe de superar breument el seu mestre, Rossi, en la segona volta– amb la caiguda final en què va tombar Viñales. El següent més ràpid va ser Rins, amb la quarta millor volta, 1:40 clavats, a 0.576 del millor registre de Márquez. El cerverí va creuar la meta dempeus sobre la moto i amb els braços oberts, de manera que el marge definitiu sobre Rossi va ser inferior als deu segons. Amb tot, va ser la victòria amb més avantatge de Márquez entres les 45 que acumula en Moto GP –31 de les quals, des de la posició preferent– i la més dominant sobre sec d’un pilot de la categoria reina d’ençà del triomf del seu antic company Dani Pedrosa a Indianàpolis el 2012 (10.8). La victòria del Tro va ser la número 276 d’un català en el mundial de velocitat, des del triomf de Salvador Cañellas a Montjuïc el 1968, en 125 cc.
Rere Rins, Danilo Petrucci va ser sisè amb la segona Ducati de fàbrica, mentre que la doble caiguda de les Yamaha de Mack i Morbidelli va enlairar els germans Aleix i Pol Espargaró fins als llocs novè i el desè, amb Aprilia i KTM, respectivament. Amb la segona Honda d’HRC, Jorge Lorenzo va entrar dotzè, amb una millor volta un segon rodó més lenta que la del seu company i líder del mundial. El balear va fer aquell registre en la volta 15, just quan Tito Rabat, en aquell moment quinzè rere el 99, va caure en el primer revolt, sense conseqüències.
D’aquí a quinze dies, el mundial es reprèn a Austin, a Texas, un circuit on Márquez resta imbatut.
Cara i creu en Moto 2
Àlex Márquez va entrar tercer en la cursa de Moto 2 a Termas, però el seu company en l’equip EG 0,0 Marc VDS Xavi Vierge, que tenia la posició preferent, no va prendre l’avaria per una pana elèctrica a la Kalex durant la volta de formació. Lorenzo Baldassarri, de l’equip de Sito Pons, va repetir la victòria de Qatar, i Remy Gardner va aconseguir el seu primer podi, amb l’equip Stop And Go de Sabadell. En Moto 3, primera victòria del valencià de 18 anys Jaume Masià. El maresmenc Aleix Viu va ser 19è.