Fins l’any que ve
Hamilton i Bottas sumen al Circuit de Barcelona-Catalunya el cinquè doblet seguit de Mercedes, i el títol mundial ja és un assumpte privat entre ells
El president de la Generalitat Quim Torra assisteix a la cursa i es mostra optimista amb vista a la renovació del contracte entre el circuit i la F-1
El traçat del Circuit de Barcelona-Catalunya és demolidor. La combinació de revolts de velocitat mitjana i alta, i un últim sector més lent i recargolat d’ençà de la remodelació de la zona de l’Estadi, despulla les vergonyes dels bòlids de la categoria reina sense cap mena de rubor. I, de retruc, premia l’exercici dels més ben dissenyats. No és gens estrany, doncs, que Lewis Hamilton sumés ahir la tercera victòria seguida a Montmeló els últims tres anys, i tampoc que, per segon cop aquest any, cap Ferrari pugés dalt del podi. Igual que en la cursa catalana de l’any passat, Max Verstappen va desbancar els SF90 i va fer una mica més profunda la crisi de resultats de l’equip italià. “Continuarem lluitant; som aquí per això i és el que m’agrada”, va asseverar sense gaire convicció Sebastian Vettel, quart. Un Ferrari no guanya a Catalunya des del 2013, l’últim any dels motors V8, el dia que Fernando Alonso –absent a la graella de Montmeló per primer cop en disset anys– va obtenir l’última victòria en la F-1.
En canvi, d’ençà de la introducció de les mecàniques híbrides, el 2014, els Mercedes només han deixat escapar la victòria a Catalunya el 2016, quan Hamilton i el seu company d’aleshores, Nico Rosberg, es van autoeliminar en el quart revolt. Tal vegada pensant en com va degenerar la dinàmica interna amb el pilot que li va pispar el mundial aquell any, Hamilton va assegurar ahir que la lluita amb Valtteri Bottas en la sortida de la cursa va ser “respectuosa i equilibrada”. “Formem la millor parella de qualsevol equip”, va insistir. Es referia a la convivència dins del box, però l’afirmació va més enllà: amb el doblet d’ahir al circuit vallesà, Mercedes en suma cinc en les cinc curses disputades. Fins i tot el cap de l’estrella de tres puntes, Toto Wolff, que mai estira el braç més que la màniga, va haver de reconèixer que “potser sí” que Mercedes mai havia estat tan competitiu com ara. No és casualitat que aquest any hagi entrat en vigor un nou reglament aerodinàmic, que ha obligat els equips a repensar el disseny dels bòlids. Tots tenien un full en blanc al davant, i el millor quadre ha tornat a ser el platejat. Per deixar-ne constància, però, sense l’avaria que va provocar l’abandonament de Hamilton a Austràlia el 2014 –la primera cursa de l’era híbrida–, Mercedes hauria sumat sis doblets seguits aquell curs. Aquest és precisament el rècord absolut en la matèria, establert per Ferrari el 1952. Si en fa, d’anys...
Traçat magnífic i feixuc
Se sabia que la sortida seria decisiva, en un traçat que Hamilton va qualificar de “magnífic”, però on també va assenyalar que és força difícil seguir de prop un rival, precisament per l’exigència de càrrega aerodinàmica dels revolts, que demanen aire net davant els nas del monoplaça. El pilot anglès va observar que en les curses suport els pilots que sortien des de la seva posició, la segona, arrencaven prou bé malgrat que era la part bruta de la pista. Dit i fet, Hamilton va eixugar els vuit metres que el separaven de Bottas en l’arrencada i ja no va mirar enrere. En canvi, el pilot finlandès va notar una vibració en l’embragatge quan el semàfor era a punt d’apagar-se i allò va esguerrar l’avantatge de la posició preferent de rècord que havia conquerit dissabte.
La sortida també va ser el pou on Ferrari va enfonsar les seves aspiracions de remuntar. Vettel va arrencar prou bé i es va arribar a emparellar amb els Mercedes per fora, però va haver d’anar llarg per no topar amb Bottas i en tornar a la pista va entorpir l’altre Ferrari, de Charles Leclerc, de manera que Max Verstappen els va avançar tots dos, camí del segon podi del curs i el segon de Honda en la F-1 híbrida.
Per si no fos prou, Vettel va blocar una roda davantera i això encara va alentir més el seu ritme, un segon més lent que els Mercedes en la tirada inicial. Ferrari li va haver de demanar que deixés passar Leclerc, una jugada que es va repetir en sentit invers en la segona meitat, sense que això redrecés el galdós paper dels SF90.
Ahir Mercedes ho tenia tot de cara, fins i tot els imprevistos. Faltaven vint voltes per al final (de 66), quan Lando Norris va envestir Lance Stroll en la lluita pel catorzè lloc i el cotxe de seguretat va neutralitzar el grup. Bottas acabava de fer una segona aturada a boxs i Hamilton va fer-la aleshores, sense que perdessin les dues primeres posicions. En canvi, Leclerc, llavors tercer, va caure al cinquè lloc rere Verstappen i Vettel quan va fer el mateix. Era l’únic pilot capdavanter que havia muntat el pneumàtic dur en la primera aturada, pensant a fer només un canvi de rodes. No hauria pogut defensar el podi de l’escomesa del Red Bull, però és que ni tan sols ho va poder intentar.
Per acabar-ho d’adobar, els Mercedes van muntar el compost tou en la tirada final, de manera que eren els més ben calçats per lluitar també pel puntet extra de la millor volta de la cursa, un premi que, per primer cop aquest any, es va endur Hamilton. Montmeló li prova i segur que estarà encantat de tornar-hi l’any que ve.
PROTAGONISTES
“Seguirem tenint la fórmula 1”
La visita del president de la Generalitat Quim Torra al Circuit de Barcelona-Catalunya va esvair bona part dels dubtes al voltant del futur de la cita catalana del mundial. “Seguirem tenint la fórmula 1 al país; aquest és el nostre desig”, va afirmar sense embuts.
El president va arribar a Montmeló uns minuts abans de la sortida i va entrar al motorhome de la F-1 per saludar Chase Carey. Era la segona trobada entre tots dos, després de la que van tenir a mitjan març al Parlament, moment en què van començar de forma oficial les negociacions amb vista a la renovació del contracte entre el Circuit i la categoria reina de l’automobilisme.
“Hem començat les negociacions. Les encarem amb l’esperança i la confiança que acabaran bé. Que acabaran bé vol dir que seguirem tenint la fórmula 1 al país; aquest és el nostre desig”, va declarar el president Torra al pàdoc del circuit, en una mostra inequívoca del compromís del govern amb la continuïtat del GP de F-1 a Catalunya i, de retruc, l’aposta de la Generalitat –principal accionista del Circuit de Barcelona-Catalunya, al costat del RACC i l’Ajuntament de Montmeló– per la instal·lació vallesana.
“Catalunya és un país de motor, Catalunya estima el motor, tenim unes infraestructures extraordinàries, tenim una ciutadania que vol veure F-1, tenim uns pilots que gaudeixen i aprecien aquestes instal·lacions, i a més a més tenim uns resultats econòmics importantíssims. Aquest esdeveniment genera 3.000 llocs de treball i 340 milions d’euros per al país; per tant, és un projecte de país importantíssim. El país necessita tenir la F-1”, va exposar.
El president de la Generalitat també va destacar l’“excel·lent sintonia” amb Carey, il·lustrada per l’encaixada de mans entre tots dos. “Treballarem per l’acord amb totes les nostres forces. Li he expressat la nostra predisposició i el suport del Govern per seguir tenint la F-1 a Catalunya. Soc optimista, perquè la predisposició de la F-1 per trobar aquest acord també és plena”, va concloure.
Publicat a
Notícies
Diumenge,17 novembre 2024