Fórmula 1

JACQUES VILLENEUVE

CAMPIÓ DEL MÓN DE F-1

“Em falta la victòria a Le Mans”

Havent estat campió en l’Indycar i la fórmula 1, el segon lloc en la clàssica francesa de la resistència encara cou a Jacques Villeneuve

“Mai no he deixat de fer curses; continuaré corrent mentre m’hi vegi amb cor”

Jacques Villeneuve, nascut al Quebec el 1971 i resident a Suïssa, va ser a Barcelona aquesta setmana per presentar l’escola de pilotatge Feed Racing. Fill del pilot de Ferrari Gilles Villeneuve, mort el 1982, el vencedor de les 500 Milles d’Indianapolis del 1995 i campió del mon de F-1 del 1997 repassa amb L’Esportiu alguns aspectes d’una carrera esportiva que encara dura.

Ara dirigeix un projecte per dur un pilot, a partir dels 14 anys, cap a la F-1, però vostè va començar relativament tard.
Vaig començar de debò als 18 anys, en la F-3, però abans feia competicions d’esquí. No em va caldre fer kàrting. El més important és tenir una bona mentalitat. Fer un esport de velocitat et dona l’actitud que necessites per a la competició.
Però quan feia esquí ja pensava en l’automobilisme?
Sí, i tant! Ja sabia que el meu futur serien els cotxes de curses; ho sabia des dels cinc anys.
Vostè ha tingut una carrera força eclèctica. Hi ha alguna modalitat que li hauria agradat fer i encara no ha provat?
No, he pilotat tot tipus de cotxes; en aquest sentit, vaig ben servit. Però em falta la victòria a Le Mans. Faig fer segon, el 2008 [al costat del català Marc Gené i Nicolas Minassian], que està molt bé, però no serveix de res.
Què va faltar?
Una mica d’agressivitat de l’equip [Peugeot]. Quan faltaven dues hores, volíem atacar i pressionar l’Audi líder, però els caps van dir que no, que havíem de lligar el segon lloc. Jo preferia atacar i trencar el cotxe abans que acabar segon.
En canvi, va guanyar les 500 Milles d’Indianapolis havent rebut una penalització de dues voltes. Com s’ho va fer?
En primer lloc, cal que el cotxe sigui molt competitiu, i ho era. En aquella època, les voltes no es feien gas a fons; calia aixecar el peu en els revolts. Per tant, sent agressiu, podies guanyar llocs. Quan vaig rebre la penalització, vaig començar a prendre riscos. A més, el cotxe de seguretat va neutralitzar la cursa en moments que em van anar bé.
Aquest any ha tornat a córrer, en la Nascar Euro Series. Amb quin objectiu?
Intentar obtenir bons resultats, lluitar al capdavant i guanyar curses. Mai no he deixat de fer curses, però feia temps que no corria un campionat sencer.
Fins quan s’hi veu, al volant?
Fins que en sigui capaç. Ara com ara, no m’imagino la retirada fins d’aquí a molts anys.
Després de l’Indy va entrar en la F-1 i va fer la ‘pole’ en el debut. Llavors pensava que en guanyaria molts més, de títols?
Sí, pensava que allò era només el començament. Però després vaig trobar un projecte engrescador, crear un equip, BAR, i avui dia aquest equip que vam crear és l’actual Mercedes.
Mirant enrere, va ser un error engegar aquella aventura?
Depèn. Pensant a tenir més títols, sí. Però quants títols té ara aquell equip? És la mateixa empresa, les mateixes parets, fins i tot encara hi ha algun dels mecànics que vam contractar.
Va guanyar el títol a Jerez el 1997, després de topar amb Michael Schumacher. Vint anys després, com valora els fets?
Igual que aleshores. Ell estava disposat a tot, fins i tot anant més enllà del que era acceptable. Tres anys abans ja havia fet el mateix amb Damon Hill. I encara abans, en la F-3, ho va fer a Macau amb Mika Häkkinen. Era la seva manera de gestionar aquest tipus de situacions.
Des de fa sis anys també fa de comentarista de F-1. Si Gilles Villeneuve fos avui un jove pilot combatiu, què en diria el Jacques Villeneuve comentarista?
No ho sé, però una cosa sí que tinc clara: ell sempre respectava els altres pilots. Arriscava molt, però no era un pilot brut. M’imagino que seria molt divertit comentar les seves curses.
Un cop a la F-1, somiava ser pilot de Ferrari algun dia?
No, mai vaig tenir aquest somni. Per mi, tot es reduïa a guanyar en la F-1, a guanyar amb el millor cotxe. Ferrari era una cosa del meu pare, no meva. En part, també pel que va passar. Dit això, el meu pare va ser important per modelar l’actitud que tinc envers l’esport, la competició, el respecte que tinc pel risc i pels rivals.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)