El deixen sol com un mussol
Marc Márquez guanya en solitari al Circuit de Barcelona-Catalunya després d’una caiguda múltiple provocada per Lorenzo
Un error aparta Àlex Rins del podi
Els germans Márquez trigaran a oblidar el GP de Catalunya del 2019. Marc i Àlex van guanyar les categories respectives, MotoGP i Moto2, per segon cop en les últimes tres curses. Repetien, així, el doblet que ja van aconseguir al Circuit de Barcelona-Catalunya el 2014, quan el petit corria en Moto3. Fins ahir, aquell era l’últim cop que Marc Márquez havia guanyat la cursa de casa, i també l’últim cop que ho havia fet una Honda RC213V a Montmeló. El Tro de Cervera va tornar per fi al cim del podi a Catalunya i, alhora, va fer una jugada rodona amb vista al títol. Un error del seu company Jorge Lorenzo en la segona volta, en el revolt d’entrada a la zona de l’estadi, va eliminar d’una tacada tots els perseguidors de Márquez, que uns instants abans havia superat Andrea Dovizioso i s’havia col·locat primer. El balear va tombar l’italià i, de retruc, Maverick Viñales i Valentino Rossi. Del segon al cinquè, eliminats; el líder, salvat. Sol com un mussol, el català va tancar la segona volta amb 1.1 segons d’avantatge respecte a Danilo Petrucci, al manillar de la Ducati supervivent, seguit per Fabio Quartararo i Àlex Rins.
Mentre Márquez s’escapolia fins a tenir un avantatge de cinc segons tot just superat l’equador de les 24 voltes, aquest grupet perseguidor va lluitar pels altres esglaons del podi amb el ganivet a les dents. Un dels tres n’havia de quedar descavalcat, i va ser Rins. El pilot barceloní de Suzuki va sobreviure a la rebregada de la GSX-RR en la volta 18, al final de recta. Va saber controlar el que 99 vegades de cada 100 seria una caiguda segura, però va retrocedir al setè lloc i amb prou feines va aconseguir refer-se fins al quart, rere Petrux i Fabio. Un podi l’hauria enlairat fins a la segona posició de la general, que encara manté Dovi, però ja a 37 punts de Márquez.
La sort cal bastir-la
És clar que l’error del segon pilot d’HRC va aplanar el camí del campió cap a la victòria, la quarta del curs en les set proves disputades. Tanmateix, el cerverí va saber bastir la seva sort. Conscient del bon ritme de Quartararo aquest cap de setmana –el debutant francès va ser primer o segon en totes les sessions en pista a Montmeló, incloent-hi la cursa, en què va aconseguir el primer podi en la categoria reina–, el 93 va escollir el pneumàtic tou al darrere, per poder tibar de bon començament.
Dovi es va col·locar primer en la sortida, i Quartararo i Viñales van atacar el líder del mundial entre el quart revolt i el cinquè. L’empordanès va passar i es va col·locar segon, mentre que el de Niça es va haver d’obrir i va caure al novè lloc. Amb la roda tova, però, el Tro va conquerir la primera posició en el segon pas per la recta del darrere, i alhora Lorenzo es disposava a capgirar la cursa amb un error impropi d’un campió.
El balear, desè a la graella, va arrencar com els àngels i era quart en el primer gir. En el revolt d’entrada a l’estadi, però, se li va tancar la direcció, va caure i va envestir Dovi quan l’acabava de superar Márquez. El 4 va anar a terra per segon any seguit a Montmeló. “Aquest revolt sempre ha causat problemes, perquè s’hi fa un embut”, va justificar Lorenzo sense gaire convicció. Per deixar-ne constància, MotoGP va adoptar la variant dissenyada per a la F-1 el 2016..., quan Andrea Iannone, llavors pilot de Ducati, va tombar la Yamaha de Jorge –aleshores vigent campió del món– en el mateix indret.
L’incident no va acabar allà, perquè l’Honda descontrolada del 99 també va envestir Mack, i tot seguit Rossi també hi va ensopegar. “En tenia massa ganes”, va asseverar el cap esportiu d’HRC, Alberto Puig. Lorenzo estrenava a Catalunya uns apèndixs al dipòsit de la moto per millorar l’ergonomia i pilotar més a gust, però les conseqüències de l’error faran encara més profunda la seva crisi de resultats.
Petrux va agafar el relleu de Dovi per salvar els mobles a can Ducati, però no va poder aguantar el segon lloc davant l’escomesa de Quartararo. El pilot satèl·lit de Yamaha va donar la raó a Márquez amb el seu atac final, durant el qual va reduir a la meitat l’avantatge de cinc segons del líder, amb una millor volta d’1:40.512, només cinc mil·lèsimes més lenta que la millor del Tro. Va ser en la volta 18, quan Fabio es va col·locar segon aprofitant l’error de Rins. El barceloní ja s’havia tocat amb Petrux en la volta 14, però va obtenir un bon quart lloc, en una cursa amb nou caigudes en què Márquez va quedar sol.
