Pluja d’estels
Fórmula 1. Verstappen, Vettel, Kviat, Stroll i Sainz brillen en un GP d’Alemanya passat per aigua en el qual s’estimben Leclerc, Hamilton i Bottas
“Ha estat com una pel·lícula de terror amb un puntet de comèdia negra.” Una hora i tres quarts de competició, sobre un asfalt en condicions constantment canviants pels capricis del cel, van fer esmolar l’enginy a Daniil Kviat, l’inquilí més inesperat del podi del GP d’Alemanya després d’una cursa boja. El pilot rus de Toro Rosso era dissetè al final de la primera volta, i tretzè i antepenúltim en la 46a (de 64), quan, juntament amb Lance Stroll, va ser el primer a muntar les rodes llises per a la tirada final, quan la pista de Hockenheim ja es començava a assecar del tot.
Els joves la van encertar, i en la volta 48, quan la resta del grup va haver passat pels boxs, ja eren segon (Stroll, 20 anys) i tercer (Kviat, 25), rere el no menys sorprenent líder, Max Verstappen, que, als 21 anys, fa temps que fa gala de les aptituds d’un campió consumat.
El rus va avançar el quebequès de seguida, mentre que en les últimes cinc voltes Sebastian Vettel es va cruspir successivament Carlos Sainz –un altre veterà de tan sols 24 anys–, Stroll i, en el penúltim gir, Kviat, per entrar segon havent arrencat vintè i últim. El podi de Daniil va ser el primer de Toro Rosso d’ençà de la victòria de Vettel a Monza el 2008, també sota la pluja, mentre que Honda va col·locar dos motors dalt del podi per primer cop des del 1992. Per arrodonir l’acció del film amb la dosi necessària d’intriga familiar, Kviat va revelar que dissabte a la nit havia estat pare d’una nena. La seva companya, Kelly, és filla del tres cops campió del món de F-1 Nelson Piquet.
Mercedes, fora del podi
La cavalcada final de Vettel la va facilitar l’últim error d’un peix gros sobre un asfalt d’allò més delicat. Valtteri Bottas, llavors quart, va encastar el Mercedes contra les barreres del primer revolt en la volta 57, provocant l’última neutralització de la cursa. El finlandès estava encalçant Kviat i Stroll per enlairar almenys un Mercedes fins al podi. Les fletxes de plata van liderar la cursa fins a la volta 29, moment en què el líder, Hamilton, va sortir de la pista en el penúltim revolt quan tot just acabava de muntar les rodes llises. Paradoxalment, la cursa estava neutralitzada, ja que dues voltes abans Charles Leclerc, llavors segon, havia acabat la seva actuació en el mateix indret. El 44 va poder arribar fins al box, canviar l’aleró malmès i tornar a muntar les rodes d’aigua, però en la volta 53 va tenir un segon ensurt, en el primer revolt, que el va acabar d’ensorrar.
Així, Mercedes va tancar la cursa de casa –n’era el patrocinador principal– sense cap cotxe en el podi, per bé que la penalització dels Alfa Romeo, setè i vuitè sota la bandera de quadres, per una irregularitat tècnica va enlairar Hamilton fins al novè lloc. Havent guanyat nou de les deu curses anteriors, ni el membre més malastruc de l’estrella de tres puntes devia imaginar un desenllaç tan amarg el dia que la marca celebrava els 125 anys en competició.
En canvi, Verstappen va sobreviure a una virolla de 360º al bell mig de la zona de l’estadi per endur-se la segona victòria en les últimes tres curses i encapçalar un top 5 de traca. Les estrelles platejades no van brillar a Hockenheim, però la cursa va viure una intensa pluja d’estels.