El nom el tria el padrí
Denominar GP Ciutat de Mèxic la cursa a la capital asteca hauria d’obrir la porta a poder disputar el GP de Catalunya a Montmeló
Plantejar que l’Estat espanyol col·labori a sostenir el circuit a canvi de mantenir el nom oficial actual és una altra possibilitat
Dijous va caure un dels tabús que la fórmula 1 havia incorporat en les últimes dècades: que el nom dels grans premis havia de ser el de l’estat que els acollia, excepte en el cas que coincidissin dos grans premis dins del mateix estat. L’Autódromo Hermanos Rodríguez serà l’escenari del Gran Premi Ciutat de Mèxic –i no pas del Gran Premi de Mèxic, com fins ara– dels anys 2020, 2021 i 2022. Un canvi al qual no és aliè el tarannà més obert del promotor Liberty, i que hauria de propiciar que, sense perdre la funció d’ubicació en el mapa, els noms dels grans premis s’adaptin a les realitats diverses que els envolten.
Traduït al que ens interessa, si el Circuit de Barcelona-Catalunya aconsegueix durant l’any 2020 signar un contracte a mitjà o llarg termini, res hauria d’impedir que es plantegés un GP de Barcelona o un GP de Catalunya. En primer lloc, perquè Mèxic ha fet caure el mur, però també perquè el finançament del circuit és cosa només de qui està representat en el seu òrgan d’administració, la Generalitat –àmpliament majoritària–, l’Ajuntament de Montmeló i el RACC. Resumint, que si el GP es finança completament des de Catalunya –bé sigui pels propis recursos del circuit o per les aportacions d’institucions públiques i privades–, aquest fet s’hauria de poder reflectir en el nom de la cursa. O, en tot cas, si s’ha de continuar dient oficialment GP d’Espanya, que sigui a canvi d’una implicació econòmica d’unes institucions de l’estat que ara no hi posen ni cinc. De fet, no consta que Chase Carey, el president executiu de la F-1, s’hagi vist amb cap representant polític espanyol. Primer, perquè tots els tractes els fa amb el circuit o amb la Generalitat i, en segon lloc, per l’absència reiterada de representants de l’Estat espanyol en les últimes edicions de la cursa.
Plantejar a l’Estat que col·labori econòmicament en el sosteniment del gran premi és un dels objectius del pla estratègic del circuit que la Generalitat vol anar estructurant a partir de la tardor. Però l’expectativa que s’obre amb la nova denominació de la cursa mexicana hauria de permetre també explorar si un GP de Barcelona seria una fórmula que atrauria més el govern municipal.
Un tabú, quan convé
No cal ser vident per preveure el terrabastall polític i mediàtic que generarà qualsevol insinuació sobre un GP de Catalunya –que, d’altra banda, ja existeix en Moto GP– però el vell axioma que relaciona nom del GP i estat és un recurs de conveniència. Deixant de banda el GP d’Europa –denominació emprada quan en coincidien dos en un mateix estat, com en l’època de València i Catalunya– Ayrton Senna va perdre la vida competint en el GP de San Marino, que es va disputar entre el 1981 i el 2006 a Imola, pista més propera a Bolonya que no pas a la sereníssima república a tocar de l’Adriàtic. El mateix serveix per al GP de Luxemburg (1997 i 1998), disputat a Nürburgring (Alemanya) i, ja sense el condicionant de la falta d’espai per a un circuit, el darrer GP de Suïssa (1982) es va córrer a Dijon (França).
També en l’època moderna es va disputar el GP del Pacific al circuit d’Aïda, prop d’Okayama, al Japó, una cursa compatible amb el GP del Japó, a Suzuka. Però l’exemple paradigmàtic que qui paga mana va ser el 1981 i el 1982 quan, havent-hi ja el GP dels EUA Oest (Long Beach, Califòrnia) i el dels EUA Est (el 1982, a Detroit) va disputar-se un GP a Las Vegas. La raó és òbvia però, per si fos poc explícita, la pista (3,65 quilòmetres) estava traçada a l’aparcament del Caesars Palace, conegudíssim hotel i casino de dimensions colossals i luxe asiàtic. Per reblar-ho, en els cartells i programes de l’època el nom oficial de la cursa era GP Caesars Palace, tot i que el que s’ha volgut consolidar històricament ha estat el de GP de Las Vegas, qui sap si per dissimular una mica.