Com valorar en tota la seva grandiositat la prestació de Marc Márquez ahir al Red Bull Ring? En l’entrenament qualificatiu del GP d’Àustria, l’onzena prova del curs, el pilot cerverí va sumar una nova posició preferent, la setena del 2019 i la tercera seguida. També és el tercer any consecutiu que fa la pole en el circuit austríac, l’únic on encara no ha aconseguit guanyar en Moto GP. Precisament això permet copsar com d’excepcional va ser el seu registre d’ahir en la Q2. L’any passat, el Tro de Cervera va avantatjar Andrea Dovizioso de dues mil·lèsimes per pispar-li la pole. Ahir, el 93 va encolomar ni més ni menys que quatre dècimes llargues a Fabio Quartararo, que en els últims instants va relegar el cap de files de Ducati fins al tercer lloc, mentre que Maverick Viñales queia a la segona línia, a gairebé mig segon de la pole.

Ja no sorprèn que Márquez obtingui una altra posició preferent –no debades, ahir va desfer l’empat amb Mick Doohan, per liderar el solitari el palmarès de la categoria reina–, però l’excel·lència del seu exercici sembla que no coneix límits. En un circuit més aviat curtet que acostuma a oferir les diferències més ajustades del curs, Márquez va saber esgarrapar un marge estratosfèric, amb una mitjana rècord de 187,225 km/h, la més elevada entre tots els circuits del mundial. Per posar-ho en context, els tretze primers de la graella de Moto 2 van entrar en un marge inferior a les tres dècimes.

Tanmateix, ni tan sols això hauria de sorprendre, tractant-se de Marc Márquez. La setmana passada, a Brno, el seu avantatge en la Q2, amb rodes llises sobre la pista parcialment molla, va ser de dos segons i mig. En sis de les set poles que ha fet el 2019, el marge ha estat superior a les dues dècimes. Abans d’Àustria, el seu avantatge màxim anterior, sobre sec, havia estat de 0.360, a Le Mans.