Vermell arrisca i guanya
El Red Bull Ring va refermar ahir la seva condició de feu de Ducati amb la victòria d’Andrea Dovizioso en el GP d’Àustria. El pilot italià no guanyava des de l’arrencada del curs a Qatar, però ahir va batre Marc Márquez en una última volta d’infart. Arribats a l’últim revolt de la cursa, Dovi va arriscar, la maniobra va reeixir i el subcampió va avantatjar el campió de dues dècimes sobre la línia de meta.
Curiosament, també a Qatar Dovi es va imposar en l’última volta. “Quan estem forts, ens escapem; quan patim, lluitem fins al final”, va valorar Márquez. En efecte, en les seves sis victòries del 2019, el cerverí ha guanyat en solitari, mentre que els tres cops que l’ha batut una bala vermella (Dovi, a Qatar i Àustria; Petrucci –només novè ahir–, a Mugello) ha estat per centèsimes.
Val a dir, però, que el d’ahir va ser el sisè duel cara a cara entre Desmodovi i el Tro, i l’italià s’ha imposat en cinc. El primer, fa dos anys, també al Red Bull Ring, quan Márquez va intentar la mateixa maniobra que Dovi ahir, però no va reeixir.
Cosa de dos
Tanmateix, tal vegada la pel·lícula hauria estat diferent si el 93 no hagués escollit el pneumàtic mitjà, que en les condicions d’ahir –al matí va ploure i l’ambient va ser més fresc que no pas els dies anteriors– no li va funcionar bé, ja des del primer revolt. El cerverí va explicar que el tou de Dovizioso era millor, tant pel que fa al ritme de cursa com a la regularitat en el rendiment. Amb tot, Márquez va fer tots els possibles per impedir que la Ducati el passés en el tercer revolt de la primera volta. Tots dos van anar llargs i van perdre pistonada, de manera que un incrèdul Fabio Quartararo es va trobar primer, i Àlex Rins, segon. El francès va mantenir el lloc fins que els dos punters el van avançar en la volta 6 (de 28), moment en què Rins ja havia caigut al setè lloc, rere Maverick Viñales. Ningú més va aconseguir desbancar la Yamaha satèl·lit, que va entrar tercera, al davant de les oficials de Valentino Rossi i Mack. Quart en la graella, l’empordanès va caure al sisè lloc en el primer gir, i només en va recuperar un, per la caiguda de Jack Miller, quart, en la volta 8.
L’incident de la Ducati satèl·lit de l’australià va coincidir amb el primer atac de Márquez a Dovi, que es van intercanviar el primer lloc en un parell de revolts abans que el 93 liderés la cursa per primer cop, en la volta 9. El cerverí no aconseguia desempallegar-se de la Ducati, mentre Quartararo i la resta de perseguidors eren cada cop més lluny.
En la volta 20, quan en faltaven nou, Márquez va deixar passar Dovi en la recta de meta per preparar l’escomesa final, tot i que era conscient que l’italià tenia les armes més ben esmolades. Els atacs i contraatacs van ser continus en les últimes tres voltes, però el Tro s’ho va fer venir bé per començar l’última volta com a líder, ja que no es veia amb cor d’atacar en els últims quatre quilòmetres. Dovi va endarrerir la maniobra guanyadora fins a l’últim revolt –les motos es van arribar a tocar–, però el resultat amb prou feines altera la posició dominant de Márquez al capdavant de la general.
