Botxí de les llegendes
Després d’haver batut Valentino Rossi a Texas, Àlex Rins doblega Marc Márquez sobre la línia de meta en el Gran Premi d’Anglaterra
Maverick Viñales completa el segon triplet català del curs, el quart de la història
El circuit de Silverstone va ser l’escenari, ahir, del primer duel cara a cara entre Marc Márquez i Àlex Rins en Moto GP, i el pilot barceloní de Suzuki va batre el lleidatà d’Honda sobre la línia de meta per unes minses 13 mil·lèsimes. Oli en un llum, el tercer inquilí del podi va ser l’empordanès Maverick Viñales (Yamaha), que va completar el segon triplet català del curs i el quart de la història de la categoria reina.
Rins va aconseguir així la segona victòria de la seva carrera en Moto GP. A Austin, la tercera cita del curs, va avançar Valentino Rossi després de la caiguda de Márquez. Ahir, en la dotzena prova, va doblegar el Tro anant a totes fins a l’últim metre de les vint voltes a Silverstone. “Increïble. He batut dues llegendes, Rossi a Texas i Marc aquí”, va asseverar Rins, ben conscient que la mesura del triomf la dona la vàlua dels rivals.
En canvi, el líder del mundial tenia sentiments enfrontats després d’entomar la segona derrota seguida en l’últim revolt, perquè la dissort d’Andrea Dovizioso l’ha deixat amb un avantatge sideral en la general. L’italià de Ducati no va poder evitar saltar pel damunt de la Yamaha de Fabio Quartararo, que va caure davant seu en el primer revolt, entorpit per la lliscada de Rins quan l’acabava d’avançar. Després de tocar el cel amb la mà fa quinze dies, a Àustria, on va clavar una urpada de campió a Márquez, Dovi va haver de passar per l’hospital de Coventry arran d’un fort cop al cap, per bé que va rebre l’alta ahir mateix. Era el segon cop enguany que el tombaven tot just començar, ja que Jorge Lorenzo –catorzè, ahir, en el seu retorn a la competició– ja l’havia tirat en el GP de Catalunya. Manté el segon lloc en la taula, però ara a 78 punts de Márquez. El cerverí acumula sis victòries i cinc segons llocs en dotze curses, una targeta immaculada que no amaga que aquest any l’han batut quatre vegades en l’última volta (dues Dovizioso, una Petrucci i una Rins). En canvi, els sis cops que ha guanyat ho ha fet en solitari. La lectura que en fa és que, quan és superior, ni el veuen, i quan no ho és, lluita fins al final.
Plantejament desigual
Val a dir que Márquez podria haver anat més ràpid ahir, però va reconèixer que la pissarra “Dovi out” va condicionar el seu plantejament de cursa. “No podia fallar. No és el mateix lluitar cos a cos quan ets el líder del mundial que quan no tens res a perdre”, va admetre. En efecte, Rins no tenia res a perdre-hi i ni tan sols va picar l’ham quan el 93 el va deixar passar en l’equador de la prova, per tal que carregués una estona amb el pes feixuc de liderar la cursa. Tan sols cinc revolts més enllà, el barceloní va tallar gas i va tornar el lloc al cerverí. “No volia ensenyar-li els meus secrets”, va revelar Rins, amb la murrieria d’un crac. “Jo no podia entrar en aquest joc, perquè ens haurien empaitat les Yamaha”, va asseverar Márquez. Viñales havia deixat enrere Rossi en la setena volta i rodava a dos segons dels líders, reduïts a sis dècimes en l’arribada.
El secret que Rins no volia ensenyar era la seva superioritat en l’últim revolt –ràpid i llarg, de dretes–, tot i que Márquez ja s’ho ensumava: “Sabia que era un dels punts on em podia avançar. Cada volta sentia el seu motor allà al clatell.” Tanmateix, Rins va estar a punt d’engegar-ho tot a rodar perquè es va pensar que la penúltima volta era l’última. Es va emparellar amb l’Honda per fora i, de fet, va creuar la meta primer, però va veure, estorat, com Márquez continuava donant gas: “Òndia, Àlex, que falta una volta!”, es va dir a si mateix. Tenia menys de sis quilòmetres per tornar-ho a provar. En el vintè i definitiu pas per l’últim revolt, el Tro va anar una mica llarg, Rins es va tirar per dins i l’embranzida final el va enlairar, ara sí, fins al triomf.
PROTAGONISTES
LA DADA
Àlex Márquez aprèn la lliçó
“Ha estat una lliçó per evitar l’excés de confiança.” Així va valorar Àlex Márquez la caiguda quan liderava la cursa de Moto 2. Tanmateix, el seu coixí en la taula amb prou feines se’n va ressentir: eren 43 punts i ara en són 35, respecte de Fernández i Navarro (primer i segon) i Lüthi, vuitè. Després de quatre zeros, Xavi Vierge va tornar a puntuar, desè. En Moto 3, Albert Arenas va tirar Aron Canet, mentre que Jeremy Alcoba va sumar els primers punts en el mundial.