La revenja del ‘Tro’
L’incident de dissabte amb Valentino Rossi dona un plus d’empenta en el GP de San Marino a Marc Márquez, que avança Fabio Quartararo en l’última volta
Maverick Viñales entra tercer, mentre que Àlex Rins cau
Marc Márquez va reconèixer que Fabio Quartararo mereixia la victòria en el GP de San Marino, després de dur el pes de la cursa fins al final, però el pilot cerverí va guardar la calculadora i se la va jugar en l’última volta per batre el jove prodigi francès. “Ho he provat per l’empenta que m’ha donat el que va passar dissabte”, va admetre el Tro. En la Q2, recordem-ho, es va enganxar amb Valentino Rossi i tots dos van ser cridats a declarar davant els comissaris esportius. Aquest plus de motivació va ser la llavor de la desfeta de Yamaha en un circuit propici per a les M1, que van entrar en formació rere l’Honda del 93. Després de dues derrotes seguides de Márquez en l’últim revolt de la cursa, a Àustria i Anglaterra, Quartararo va ser la víctima de la fam de revenja del català, que només va liderar una de les 27 voltes; l’última, la que dona tots els punts i la glòria.
El tercer esglaó del podi se’l va endur Maverick Viñales. L’empordanès sortia de la posició preferent i va encapçalar les dues primeres voltes, fins que en la tercera el va avançar Quartararo i en la següent, Márquez. Mack es va despenjar dels dos punters i en l’equador de la cursa ja cedia tres segons. A partir d’aquí, però, va començar a girar una mica més ràpid i va reduir el desavantatge fins a la meitat, però en les últimes dues voltes la Yamaha Petronas i l’Honda Repsol van calcar el seu ritme mentre cuinaven a foc lent el duel final per la victòria.
Marc va llançar el primer atac en el primer revolt de l’última volta, però Fabio s’hi va tornar en el quart, un revolt lent on el francès va provar una traçada que no havia assajat en tot el cap de setmana, trepitjant el piano interior. Se’n va sortir, però anava molt al límit i el set cops campió del món li va clavar l’estocada final quatre revolts més enllà, en el vuitè. En el catorzè, l’antepenúltim –l’escenari de l’incident entre Márquez i Rossi dissabte–, Quartararo va arribar passat, va haver d’aixecar la moto i el 93 va creuar la meta en solitari, amb nou dècimes d’avantatge. Va ser la seva setena victòria del curs en tretze proves, mentre que el seu rival va sumar el quart podi en l’any del seu debut en la categoria reina. Márquez ja té un coixí de 93 punts en la general respecte a Andrea Dovizioso, sisè ahir, però ja sap –ja ho sabia, de fet– que Fabio serà un os molt dur de rosegar a partir de l’any vinent. “No hem d’oblidar que és un debutant; el que està fent és increïble”, va lloar el vencedor, que serà campió si marxa de Tailàndia, d’aquí a dues curses, amb 100 punts d’avantatge.
Podi d’Àlex Márquez
Rere Dovizioso, Pol Espargaró (KTM) va entrar setè. El de Granollers va rodar cinquè en les sis primeres voltes, i va assolir l’objectiu de lluitar pel top 6 amb les Ducati, tot i que va creuar la meta a 20 segons dels punters (si fa no fa, el dèficit habitual de la KTM). En canvi, Àlex Rins va passar del cel de Silverstone –on va guanyar– a l’infern de Misano, on va anar a terra en la volta 15. El pilot barceloní de Suzuki acabava d’avançar el petit dels Espargaró, i es col·locava setè, quan va caure en el quart revolt. Llavors, però, la seva cursa ja estava compromesa, perquè li acabaven de comunicar que havia de complir una penalització de volta llarga. Era per haver tallat el primer revolt en la sisena volta, a pesar que tot seguit s’havia deixat avançar per Rossi i Dovi i havia caigut al vuitè lloc.
En Moto2, Àlex Márquez es va refer de la caiguda a Silverstone amb un podi d’or, per bé que Augusto Fernández s’hi ha acostat en la general, després de la segona victòria seguida del balear. En Moto3, Albert Arenas va caure en la quarta volta, quan era quart. El gironí ha anat a terra en sis de les últimes set curses.
PROTAGONISTES
LA DADA
Montmeló, abocat a l’alternança
El GP de Catalunya de MotoGP es disputarà tres anys de cada cinc a partir del 2022. Carmelo Ezpeleta, màxim responsable del promotor Dorna, va explicar a Misano que els equips han acceptat l’ampliació del calendari a 22 curses en el període 2022-2026, de manera que, si cal donar cabuda a nous països, les proves que se celebren a la península Ibèrica s’hauran d’alternar. Són Catalunya, Aragó, Xest i Jerez, a les quals s’afegirà Portugal, que també entrarà en la rotació geogràfica. Si els cinc circuits ho accepten –Portugal hi està d’acord–, a partir del 2022 cadascun tindria tres curses cada cinc anys. Tanmateix, el directiu barceloní va puntualitzar que la rotació només s’implementarà si fa falta. El 2020, el calendari passarà de les dinou curses actuals a vint –hi entra Finlàndia– i, amb vista al 2022, està confirmada Indonèsia, a més de Portugal, cosa que suposa arribar al límit previst de 22. “Hi ha altres països interessats, però encara no han signat”, va aclarir Ezpeleta.